Opinió | Ivet Cano Boada girona

A la iaia

Hola, iaia, soc la Ivet. Ja fa més d’una setmana que vas marxar. T’escric perquè t’agradava molt llegir els meus textos, tant de bo aquest t’arribi també.

Aquí a baix ens fas molta falta. Intentem fer vida normal, com ha de ser, però sempre ens imaginem que entres per la porta, i ens decebem quan recordem que no passarà. Diuen que és llei de vida, però m’hagués agradat poder aprofitar un temps més amb tu.

Intentaré recrear les receptes que cuinaves quan estaves bé. No sé si me’n sortiré, ens va faltar temps per complir amb la promesa que m’ensenyaries a cuinar-les.

Siguis on siguis, vull que sàpigues que t’estimem i que et portem en tot moment amb nosaltres. Cada abraçada, cada mirada, cada paraula, sempre estàs amb nosaltres. Ja vindré de tant en tant a veure’t per explicar-te com ens va, estic segura que t’agradarà escoltar-ho.

Si pots, fes una forta abraçada als besavis. Segur que teniu moltes coses per explicar-vos.

Un petó de tota la família, espero que t’arribi.