Opinió | Pere Espinet i Coll anglès

Fires de Sant Narcís. Girona FC - FC Barcelona

Els que ja passem de la seixantena, ens esperàvem amb molta il·lusió el partit de «Festa Major», on el contrincant del Girona solia ser un equip de primera divisió i molt sovint era el FC Barcelona amb totes les seves estrelles: Kubala (un davanter extraordinari, amb molta màgia als seus peus), Ramallets (un gran porter i d’una gran agilitat i habilitat, Ferran Olivella (un defensa central molt elegant i sobri), els gironins Lluís Coll, Vergés, etc.

El camp vell de Vista Alegre s’omplia de gom a gom per tal de veure l’espectacle de futbol que ens oferien els jugadors del FC Barcelona. Penseu que en aquells temps la televisió hi tenia poc a veure, la màxima connexió era la ràdio i els famosos «cromos» amb les fotografies del jugadors, que servien per omplir àlbums i intercanviar cromos, si ens en faltaven alguns.

Ja veieu com passa el temps i com canvien les situacions. Qui ho havia de dir fa 60 anys, que a Montjuïc, concretament a l’estadi Lluís Companys, el Girona FC doblegués tot un FC Barcelona en un trepidant i extraordinari partit de futbol, on les sinergies positives dels gironins foren els veritables fils conductors, i que com a gironins en podem estar ben orgullosos.

Però malauradament encara queda molt camí per recórrer i de ben segur amb una bona colla d’entrebancs, on el destí no el tracem els humans, ans tot el contrari, aquest ja ens ve marcat. Caldrà, doncs, seguir el full de ruta amb la màxima il·lusió i esforç.