Opinió

La tele, encesa fins la matinada

En aquest país, si vols mirar la televisió, t’has de conformar amb dormir cinc hores al dia. I és clar, després tothom es lamenta perquè les audiències cauen en picat, però el més fàcil sempre acaba sent penjar el mort a les plataformes digitals, així, perquè sí. Perquè la televisió convencional, aquella que vam veure acolorir-se als anys setanta, que feia la feina bruta i enviava al llit de forma gairebé automàtica a milers de nens hipnotitzats cantussejant la Família Telerín o que era capaç de congregar a avis, fills i néts al seu voltant per a testimoniar, una vegada més, com el pobre Chencho es perdia a la Plaza Mayor de Madrid a La gran familia, no té cap culpa de la pèrdua de feligresos.

Dilluns, TVE va estrenar la nova edició del talent show culinari MasterChef Junior. Per ser més exactes, la desena entrega de la versió infantil, que s’emetrà els dilluns i dimarts. Per nens, però s’emetrà en un horari intempestiu: a tres quarts i cinc d’onze de la nit. O perquè tothom s’aclareixi, ja defensarem el català un altre dia perquè ara el dit s’ha de posar en una altra llaga, a les 22:50 hores (amb la lletra petita de que t’obliguen a aguantar despert fins les 1:35 de la matinada, perquè l’endemà hi haurà un nou programa i hauràs de saber a quins concursants han expulsat, que sinó ja no entendràs res i perdràs el fil).

L’horari ha aixecat una allau de crítiques a les xarxes socials. «Per fer-s’ho mirar», carregaven els seguidors del programa. Pels nens, que l’endemà hauran de rendir a l’escola, però també pels adults, que sembla que ningú hi pensi, que a les set no hi haurà qui s’aixequi i, encara menys, qui treballi. Però au, a batallar amb els fills perquè volen quedar-se a veure el programa. Perquè a sobre, l’injustificable horari t’acaba provocant un terratrèmol familiar. Si aconsegueixes sortir-ne il·lès, et tocarà veure més de cinc hores de gravació a la setmana. Sí, a través de la seva plataforma en streaming, però també acaba sent tòxic, en una era en què se suposa que els hauríem de desintoxicar de les pantalles.

El mateix passa amb els propers partits del Girona a Montilivi. El Girona està de moda, ha entrat en una nova dimensió, no té sostre, somnia amb Europa i els nens vesteixen la samarreta blanc-i-vermella per anar a l’escola, però a l’hora de la veritat, els dos propers partits a casa tornen a ser en horari anti-nens: el proper dilluns, contra l’Alavés, a les nou del vespre (amb els eterns temps afegits d’aquesta temporada, al camp fins les onze); i contra l’Atlètic de Madrid, dimecres 3 de gener, a dos quarts de deu del vespre (aquest queda perdonat, que l’endemà no hi ha escola). Perquè sembla que ningú ha entès que el consum de televisió en directe no cau pel contingut, sinó pels despropòsits.

Subscriu-te per seguir llegint