L’escola fracassa

Sento per la ràdio que una mare es queixa que al seu nen el torturen fent-li aprendre les taules de multiplicar, ara que hi ha calculadores per tot arreu. Aquesta mare s’ha cregut allò que diu que no són importants les habilitats memorístiques. Segur que no creu que el seu fill hagi d’aprendre’s el nom dels rius d’Europa ni les províncies espanyoles ara que tenim Google Maps. I posats a dir, potser tampoc no li caldrà saber a la criatura que un cos submergit en un líquid pateix una força vertical i cap amunt equivalent al pes del fluid desplaçat, perquè ignorar el principi d’Arquímides no li impedirà nedar correctament. La memorística té mala premsa. També he sentit una professora que ha dit que ha suprimit la penalització de punts als exàmens per faltes d’ortografia, perquè si no ho fa catejaria la major part dels alumnes. Suprimim doncs l’ortografia, ara que ja tenim eliminada la tortura de la cal·ligrafia. Tampoc no cal saber que la Revolució Francesa va ser l’any mil... un set, un vuit i un nou. (L’hermanu Franciscu ens va dir que si ens adonàvem d’això mai no oblidaríem l’any en qüestió). Ni, per descomptat, saber que la matinada del dotze d’octubre de 1492 Colom va albirar Amèrica. En farà prou l’alumnat amb que li expliquin que els espanyols eren molt dolents i els indígenes molt bons i que més hagués valgut que el nou continent encara estigués per a descobrir.

Jo no vaig patir ja la tortura de la llista del reis gots, però sí que em vaig haver d’empassar la taula periòdica (hidrogen, liti, sodi, potassi...) i les declinacions de llatí (Rosa, rosa, rosam...). Suposo que no serveix per a res, de la mateixa manera que puc canviar la roda del cotxe ignorant que la longitud de la circumferència del pneumàtic és 3,1416 multiplicat pel doble del radi. Posats a dir, els nostres escolars ja no cal que sàpiguen que Sòcrates els va donar la raó dient «Només sé que no sé res», entre altres coses perquè ja no es fa filosofia que, per cert, és una paraula que ve del grec i que vol dir amor pel saber.

No sé com a la meva generació ens van adoctrinar amb tants coneixements inútils com tenir clar que el quadrat de la hipotenusa d’un triangle rectangle equival a la suma del quadrat dels catets. I després ve l’informe PISA i dona un veredicte demolidor: l’escola catalana fracassa. I això sí que és un fracàs de país. I dels grossos. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint