Aprendre a viure

Aprendre és un camí llarg i sense fi, en qualsevol aspecte de la nostra vida. Des que naixem, mai aprenem prou i segur que rectificariem idees, comportaments o decisions a mida que acumulem experiència i saber. I la vida no espera, passa lleugera i ràpida, doncs tots estem de pas, malgrat no hi pensem o no vulguem ser conscients d’aquesta realitat, que a tots ens iguala. Novament, estem a les portes d’un nou any, tot esgotant els últims dies del 2023. De ben segur que alguns dels bons propòsits de principi d’any s’hauran complert, però també és cert que molts altres hauran quedat pel camí. I com una sínia que va passant repetidament pels mateixos indrets, una i altra vegada, intentarem recuperar objectius incomplets, refer fites i il·lusions, propòsits, comportaments, idees.

El valor i el sentit de la vida humana no rau ni en les riqueses, ni en els honors, ni en els béns materials que es puguin acumular, sinó en la vida interior i pròpia de cadascú. El criteri impersonal, de les masses, que s’expressa amb la dita de «tant tens, tant vals», és un greu error, malgrat les conviccions socials imperants, que, des de l’egoisme insolidari o la hipocresia immoral, propaguen tal doctrina, corrosiva i antisocial. Buscar el sentit de la vida abocant-nos cap enfora, dedicant-nos a ser comparses o marionetes manipulades per interessos de qualsevol mena, oblidant la nostra interioritat, la nostra intimitat, la nostra dignitat i la necessitat de connectar amb afecte, estimació, sinceritat i honestedat amb les persones que veiem i tractem, és un sense sentit. Massa sovint veiem persones que diuen estimar a qui no veuen, o cridar solidaritat amb gent que no coneixen, i en canvi s’obliden de ser amables, de ser solidaris o d’estimar els que tenen vora seu. Són contradiccions, inconsistències i comportaments ridículs.

I l’àmbit privilegiat i indispensable per aprendre honestedat, coherència, solidaritat o estimació és en primer lloc la família, i seguidament el barri, l’escola, el municipi. I només la interacció de tots aquests àmbits pot produir l’espai adequat per a fer bones persones i bons ciutadans. L’egoisme, l’enveja, l’odi o els fanatismes de qualsevol mena i condició corrompen les persones, emmetzinen la societat, i promouen la infelicitat. El camí de l’estimació, de la solidaritat activa, del compromís i responsabilitat amb la pròpia existència i el respecte a la dignitat i la vida dels altres donen sentit a la vida i contribueixen a fer un món on tots ens hauríem de sentir membres d’una única família. Tots plegats, amb motiu de Nadal i del nou any, tenim coses a millorar, per millorar-nos i contribuir a fer un món millor. Que tingueu molt bones festes, i que aprenguem dels nostres fracassos i dels nostres èxits, perquè la vida és molt curta i val la pena viure-la amb intensitat i sentit, personal i comunitari.

Subscriu-te per seguir llegint