La visita de la SGAE

Fent el toc en un bar del meu poble m’adono que han desmuntat la tele que presidia la sala. Pregunto si s’ha avariat i el responsable del negoci em diu que l’ha treta perquè els de la SGAE l’han amenaçat de denunciar-lo si no els paga gairebé 600 € l’any. Quan surto entro en un petit bar on no hi ha hagut mai tele i pregunto si també van rebre la visita i em diuen que han eliminat l’aparell de música perquè també els van amenaçar dient que, si tenien el reproductor era evident que posaven música (vostè creu que som ximples?). Si teniu algun negoci, per petit que sigui, segurament haureu rebut la visita d’aquests «inspectors» amb cara de pocs amics i to de superioritat.

En aquesta columna m’agradaria expressar dues idees que no són contradictòries, més aviat són complementàries.

La primera és que no m’han pas de convèncer que s’han de pagar els drets dels autors. Hem nascut en un país en què hi ha una gran simpatia per la picaresca i no hem estat educats en el respecte pels drets dels creadors als quals tant admirem. Per posar un exemple, una entitat qualsevol que organitza un ball, entén perfectament que ha de pagar el menjar, les begudes, l’electricitat, el servei de neteja, els proveïdors, els músics... però els costa d’entendre que ha de pagar als autors de la música, com si els creadors que ens omplen la vida de bellesa haguessin de viure dels aires del cel. Tenim una gran ignorància sobre els diferents drets internacionalment reconeguts, no només dels autors sinó també, per exemple, dels propietaris dels enregistraments fonogràfics, que la gent té tendència a confondre. La millor manera de demostrar admiració per a un creador és pagar l’ús que fem de la seva obra.

La segona idea no contradictòria, és preguntar-se si els creadors estan ben representats per la poderosa Sociedad General de Autores de España (SGAE) que fa aquestes visites a bars i perruqueries, amb converses amb to guardiacivilesc dels anys 40. Pensar si les seves tarifes són raonables, preguntar-se com reparteixen el que recapten i entre quins autors ho reparteixen, preguntar-se també com no han estat capaços de fer campanyes pedagògiques que els allunyin d’aquesta imatge d’ens monopolista que ha patit escàndols de pressumpta corrupció i directius asseguts a la banqueta fins a fer-la una entitat popularment detestada i antipàtica. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint