«Adeste fideles»

Se’m perdonarà la llatinada del títol d’una nadala que com un corcó s’ha instal·lat en el cervell per donar la tabarra després d’escoltar una reproducció d’Adeste fideles.

La lletra convida els fidels a anar a adorar el nen Jesús: «Fidels atanseu-vos, triomfants i alegres; / veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem». En una de les estrofes es comunica que: «Deixant les ramades, els pastors anaren, / humils al pessebre, cridats des del Cel». I explica que: «L’estrella condueix els mags, adoren a Crist. / Or, encens i mirra, regals que li donen».

La nadala entronca amb la festa de l’Epifania, celebrada cada 6 de gener, que representa la manifestació del fill de Deu entre els fidels per participar de les alegries i tristeses d’una humanitat desconcertada, segons les creences dels catòlics.

Doncs bé, aquesta visió religiosa ha estat adulterada el 26 de desembre passat en el concert de Sant Esteve que va oferir l’Orfeó Català. Es va aprofitar l’ocasió per recordar la figura de Pau Casals en el 50è aniversari de la seva mort amb dos fragments del seu oratori «El Pessebre»: «El Plor d’un infant» i «Glòria». Aquest últim fragment és un clam per aconseguir la pau al món, una reivindicació molt adient en els temps que corren amb la guerra entre israelians i palestins a Gaza i Cisjordània. Fins aquí pau, i després glòria.

Ara bé, l’esdeveniment va acabar amb la interpretació del «Cant de la Senyera», amb música de Lluís Millet sobre un poema de Joan Maragall. En aquest precís instant, l’escenari i la platea es van omplir d’estelades. A l’acabar l’himne es va produir un fort aplaudiment seguit d’una cridòria del públic que clamava a favor de la independència.

S’ha d’admetre l’habilitat dels independentistes per utilitzar qualsevol ocasió en benefici de les seves cabòries. Altra qüestió diferent és que un públic heterogeni s’apunti a l’espectacle d’ondejar estelades i a proferir crits d’independència. Potser ja és hora que a les manifestacions d’aquesta mena s’escoltin les veus d’aquells que no combreguen amb rodes de molí.

Quan enmig de les proclames independentistes en qualsevol exhibició artística, cultural o esportiva es deixi sentir la discrepància, la gent del país haurà assolit el grau de tolerància i maduresa que tant es troba a faltar en els nostres dies.

De fet, de nadales n’hi ha de moltes classes. Unes provenen de la música culta, com «Santa Nit», altres són cançons de bressol, com «El noi de la mare». També n’hi ha de dedicades als infants, com «Fum, fum, fum» o «El dimoni escuat».

Per tant, són cançons tradicionals que fan referència a Nadal o a l’hivern i s’han de preservar com un patrimoni cultural de tots, sense que ningú tingui cap dret a l’exclusiva. Així sia.

Subscriu-te per seguir llegint