Sant Jordi mata l'aranya

L’avi patern, un pagès de soca-rel, remugava sempre que sentia la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya. Entre dents deia que no hi havia hagut mai una jove i bella princesa lliurada per a ser devorada per un drac ferotge traient foc pels queixals, ni tampoc un cavaller que lluitava heroicament fins a travessar la bèstia amb una llarga llança.

A més, se’n fotia que hagués crescut en el lloc on va morir el drac un roser de flors vermelles com la sang. Ximpleries per a infants àvids d’escoltar contes i coartades dels més grans per regalar roses com a símbol d’amor.

Pel que fa al lligam amb la compra de llibres, l’avi no en sabia res. Era disculpable la seva ignorància sobre l’origen d’aquest encaix del llibre i la rosa, que s’atribueix a la decisió dels llibreters de muntar paradetes al carrer per presentar les novetats editorials i fomentar la lectura durant l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929. La iniciativa va tenir èxit i, més endavant, es va establir la festa el 23 d’abril, que coincidia amb la mort de dos genis de la literatura universal: Cervantes i Shakespeare.

De totes maneres, la sornegueria del vell camperol estava avalada per una coneguda dita popular: «Sant Jordi mata l’aranya amb una escopeta de canya». Era una al·lusió a la necessitat de matar cuques, erugues i altres bestioles que podrien perjudicar els cultius. Així un aràcnid repulsiu es convertia en imatge d’un monstre que arrasava les collites i la pagesia s’encomanava a Sant Jordi per la preservació de la integritat dels conreus.

A més, la referència a l’escopeta de canya podria indicar, en un to burlaner, que fallava més que una escopeta de fira. La canya no seria la peça de material aïllant situada a la part anterior de la caixa d’un fusell que servia per a subjectar l’arma. Potser era un joc practicat pels infants del primer quart del segle passat que simulava un torneig amb canyes en lloc de llances. Qui sap!

Malgrat qualsevol interpretació de vell rondinaire, provocadora del desencís, la diada de Sant Jordi és una celebració plena de goig i alegria.

Com va escriure el poeta: «La diada de Sant Jordi / és diada assenyalada / per les flors que hi ha al mercat / i l’olor que en fan els aires, / i les veus que van pel vent: / «Sant Jordi mata l’aranya». / L’aranya que ell va matar / tenia molt mala bava, / terenyinava les flors /i se’n xuclava la flaire, / i el mes d’abril era trist / i els nens i nenes ploraven», La diada de Sant Jordi, de Joan Maragall (1860-1911).

I els seus descendents, tot i reconèixer que aquell avantpassat podia tenir més raó que un sant en blasmar una llegenda, compliran amb la tradició. Avui dimarts sortiran al carrer per adquirir un llibre i una rosa.

Subscriu-te per seguir llegint