A Lloret esperen Godot

Dos responsables polítics municipals contemplen atònits l’esvoranc d’uns 90 metres al bell mig del passeig de Fenals de Lloret. Els temporals de garbí del 9 i 10 de març amb el ròssec de les pluges de Setmana Santa, s’han saldat amb l’esfondrament d’un bon tram de la vorera.

Vet aquí la transcripció d’una conversa imaginària plena dels interrogants que turmenten Didi i Gogo mentre passegen i avaluen els desperfectes.

- Didi: Això no és un forat! És un cràter. Caldrà esmerçar molts d’esforços per arregla-ho.

- Gogo: Tens raó. La reparació no serà ni fàcil ni ràpida. Tenim tela per estona.

- Didi: Però anem escanyats de temps. La temporada turística és aquí. No podem consentir que el passeig sigui intransitable. Els concessionaris de les guinguetes ens penjaran d’un fanal si no tenen llocs per vendre gelats, per oferir begudes i per servir menjars.

- Gogo: És veritat. S’han de trobar solucions perquè els negocis puguin rutllar aquest estiu.

- Didi: Què se’n sap de les promeses del conseller? Trobarà una sortida d’emergència?

- Gogo. De moment, no hi ha res de nou. Recomanen esperar i no defallir.

- Didi: El delegat del govern espanyol diu que l’Estat arribarà sigui com sigui a un acord amb la Generalitat per tal d’arreglar les destrosses el més aviat possible. Ja ho veurem!

- Gogo: Tampoc me’n refio. No s’ha estat de recordar que el passeig era gestionat per la Generalitat mitjançant un conveni, però va caducar i no s’ha renovat.

- Didi: Per això el Departament de Costes de la Generalitat es treu les puces de sobre? Si hem d’esperar, estem ben arreglats. Esperar és desesperar!

- Gogo: Al final serà l’Ajuntament qui pagarà els plats trencats. És a dir, els panots malmesos.

- Didi: I el problema de la sorra? Els temporals de garbí se l’han emportat cap a un costat, i l’altre s’ha quedat sense passeig ni platja.

- Gogo: Doncs caldrà tenir paciència i esperar els temporals de llevant que solen visitar-nos entre abril i maig per veure com estarem abans de l’estiu.

- Didi: Esperar llevantades és com jugar a la ruleta russa.

- Gogo: Home! Cal esperar una mica més. Hem de confiar que la situació climatològica se’ns giri a favor i porti la sorra allà d’on l’ha tret.

- Didi: Bé, ningú espera si no té l’esperança que passarà allò que s’espera. Què hi farem!

Els protagonistes, amb el cap cot, emprenen el camí de tornada preguntant-se qui posarà el cascavell al gat per fer-se càrrec de les obres de reconstrucció. El problema del passeig de Fenals és que no hi ha una escullera de pedres que el protegeixi.

Ignoren, com els personatges de Tot esperant Godot, qui vindrà a arreglar-ho. No ho saben, però esperen que alguna solució màgica posi remei a les misèries de la garbinada. Així sia.

Subscriu-te per seguir llegint