Joventut i rebel·lió

El document «La nova divisió ideològica de gènere», elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, recull les dades d’una enquesta sobre l’evolució ideològica de gènere entre els grups d’edat més joves.

És preocupant constatar «com a partir de 2019 s’obre una escletxa cada cop més gran entre els homes i les dones més joves en l’autoubicació esquerra-dreta». «Els homes joves es mouen significativament a la dreta mentre que les dones, amb oscil·lacions, es mantenen tendencialment estables». A la franja d’edat de 16 a 24, els homes situats a la dreta de l’escala ideològica, representen un 23%, dels quals un 8% correspon a l’extrema dreta, i les dones un 13%, dels quals un 5% correspon a l’extrema dreta.

És a dir, els homes joves d’aquesta franja d’edat són un dels grups socials més conservadors de la societat. La «divergència entre homes i dones joves en actituds sociopolítiques» adopta posicions contràries al feminisme radical, però també contra la immigració, el canvi climàtic, els impostos, els partits, el moviment LGTBI i el menyspreu de col·lectius menys afavorits.

Una de les raons d’aquest conservadorisme s’explica pel temor del jovent a un horitzó de treballs precaris, salaris de misèria, atur perllongat, manca d’habitatges o haver de marxar a l’estranger a la recerca d’oportunitats. L’angoixa i la desesperança davant la perspectiva d’un negre futur és la llavor del malestar juvenil que els partits de la dreta extrema aprofiten per portar l’aigua al seu molí. No és estrany, doncs, que els joves s’empassin consignes sobre la necessitat de rebel·lar-se i de perseguir impossibles que amaguen discursos masclistes, xenòfobs, racistes i neoliberals.

Ara bé, si la dreta reaccionària s’apodera de la bandera de la rebel·lia juvenil, l’esquerra ja ha begut oli, enfangada en els seus propis errors. És necessari reivindicar els valors que l’esquerra ha arraconat en els últims temps. En aquesta línia, ser rebel és combatre la injustícia social, rebutjar el servilisme de la premsa, defensar el repartiment de les hores de treball, reclamar la reducció de la jornada laboral sense reducció del salari, exigir impostos a les grans fortunes, denunciar els escandalosos beneficis empresarials i nacionalitzar els serveis bàsics. Tot això i més s’oposa als cants de sirenes que culpen de tots els mals a l’antipatriotisme, la immigració i el feminisme, un feix de mentides que serveix per apaivagar l’esperit de rebel·lia d’una joventut convertida en carn de canó d’aspiracions autoritàries de l’extrema dreta.

En definitiva, cal aclarir que ser d’esquerres consisteix en la lluita per aconseguir més llibertat, més igualtat i més solidaritat. Fàcil de dir, difícil de fer!

Subscriu-te per seguir llegint