William Shakespeare

El famós ser o no ser de William Shakespeare no podria explicar millor el sentiment que deixa l’empat d’ahir al camp de l’Almeria.

És bo el un punt sumat davant els andalusos, tenint en compte que l’equip segueix havent perdut un sol encontre en vint jornades? O pel contrari no és tan bo pel fet que es jugava al camp d’un cuer que encara no ha guanyat cap partit en tot el que es porta de campionat?

És positiu el resultat pel fet de permetre recuperar el lideratge en solitari? O és negatiu veient que en tot el partit només es va xutar un cop amb perill contra la porteria local? Cal veure el got mig ple havent salvat un punt després de jugar amb deu gairebé els darrers vint minuts? O es pot veure el got mig buit per haver perdut el que tothom entenia com una gran oportunitat per forçar al Real Madrid?

Segur que amb totes aquestes preguntes hi haurà valoracions de tota mena i segur que el fet que el Madrid no jugui el seu partit d’aquesta jornada fins d’aquí a quinze dies impedeix saber si el punt d’ahir és més o menys bo, en relació al que faci el rival més directe que tenen els gironins ara mateix.

El que no s’hauria de perdre de vista és que el Girona FC haurà de treballar cada partit i cada punt com si fos el primer o l’últim de la lliga. I no només per si mateix, sinó perquè cal recordar que per molt malament que pugui estar un equip, sempre pot ser un rival temible. Pels gironins, no només Real Madrid, Barça o Atlètic seran contrincants durs, també ho seran, com ahir va ser-ho l’Almeria, el Granada, el Cadis, el Sevilla, el Celta o la resta de conjunts de la categoria. I més ara, que comença una segona volta en què tots els equips mosseguen una mica més per assolir els seus objectiu. I també perquè de moment la lliga es barreja, qui sap si per pocs o molts dies, amb la Copa. I això és un desgast que cal saber administrar. Aquí Shakespeare diria allò de copa sí? o copa no?. I ja tornaríem a trobar opinions de tota mena.