Europa

Per fi. L'any passat es va escapar a la darrera jornada. Enguany s'ha assegurat a manca de sis partits pel final de la lliga. En tot cas, amb el resultat d'ahir, el Girona FC ha fet bons els pronòstics i ja està classificat per disputar per primera vegada en la seva història una competició continental. Caldrà veure quina serà, però des d'ahir al vespre és segur que a Europa també coneixeran el club i l'equip gironí.

I aquest és un pas de gegant en la curta història de l'equip a Primera divisió. Potser no caldria recordar-ho, però en tot cas, tot plegat s'ha fet possible després d'haver arribat a la LFP fa setze temporades, de les quals, només quatre han estat a la màxima categoria. Insisteixo, potser no caldria recordar-ho, però no està de més fer-ho, per saber què haver estat quatre anys a Primera, amb un descens i un retorn inclosos, és un temps molt curt per haver assolit aquest objectiu, que també cal insistir, ja va estar a punt de fer-se factible ara fa un any.

És clar que a hores d'ara a Girona ja ningú pensa que jugar la Conference o l'Europa League seria un gran premi. Aquí ara ja es va per tot i si no hi ha Lliga de Campions, la destrempada -perdó per l'expressió- serà general. Perquè som així, perquè ara sembla que quedar cinquens seria un mal premi.

El Girona posa la directa cap a la Champions (4-1)

Però si es vol, es pot preguntar al Vila-real, al Sevilla, al Celta o al mateix Osasuna que l'any passat es va quedar amb els honors, què donarien per firmar una plaça a Europa, encara que no fos en el calaix dels millors.

Que no vol dir que no pugui ser-ho, tot al contrari, i més després de continuar demostrant que a casa l'equip sí que és capaç de treure els resultats que li falten per banyar-se en la glòria més absoluta.

Per cert, mirat des de l'altre costat, amb els resultats d'ahir -victòria del Celta i derrota del Cadis- cada cop sembla més clar que la pròxima temporada la lliga perdrà tres dels cinc representants andalusos que hi ha enguany.

Subscriu-te per seguir llegint