Una de boxa

Hi ha una definició en les cròniques més clàssiques del món de la boxa que en castellà parla de 'fino estilista, rudo fajador' per diferenciar dos estils ben oposats a l'hora de pujar a un ring. Aquesta doble definició seria bona per a explicar també el que ha estat i en el que s'està convertint el Girona Futbol Club.

L'equip de Míchel va ser 'fino estilista' durant tota la primera volta del campionat. No només pels resultats, que també, sinó sobretot pel joc enlluernador i engrescador que treia l'admiració de tothom. Una aposta futbolística poques vegades vista i que ha permès al conjunt de Montilivi viure la major part del campionat en els llocs més alts de la classificació.

Però el pas de la primera a la segona volta va començar a portar també un canvi de registre, com si a l'equip li haguessin començat a pesar les cames i no fos capaç, ja no només de mantenir el seu nivell espectacular de futbol, sinó tampoc de saber reaccionar quan les coses se li han girat en contra en els darrers partits. Bàsicament, en els disputats a camp contrari.

L'equip ha perdut aquella alegria, aquella intuïció, aquell jugar de memòria, que l'havia fet envejable. I ara va camí de convertir-se en un conjunt que ha de saber entomar les patacades que li arribin en aquesta recta final, perquè sap que el combat el té guanyat si és capaç d'arribar a l'últim assalt dempeus.

Míchel: "Hem competit com un equip de Champions"

Per fer això, malgrat que algun to sempre es pot recuperar tot i que ara sembla difícil, haurà de saber resistir en tots i cadascun dels assalts que ara li queden. Tant en els de casa, que no seran gens senzills, com en els de fora, que estan resultant tremendament complicats en l'últim tram disputat de Lliga.

De moment rivals com el d'ahir li han fet posar un genoll a terra. La resiliència serà el factor clau perquè tot plegat acabi bé. De fet, en la visita a San Mamés el rival ja havia fet el mateix i després l'equip de Míchel es va saber aixecar. Merescut, segur que s'ho tenen els gironins.