Yolanda Díaz i la reducció de la jornada de treball

Moltes vegades, quan llegeixo un article que em sembla interessant i desitjo compartir-lo amb altres lectors i lectores a les xarxes socials, utilitzo l’expressió «passin i llegeixin». En aquesta ocasió, però, he d’utilitzar la de «passin, vegin i escoltin», ja que, fins al moment de redactar aquest article, encara no s’ha publicat al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats l’acta de la reunió de la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del dilluns 22 de gener, data en què va comparèixer a petició pròpia la Vicepresidenta segona del Govern i Ministra de Treball i Seguretat Social, Yolanda Díaz, per presentar les línies d’actuació del Departament per a la legislatura acabada d’iniciar, i només (que no és poc) disposem del vídeo de la sessió i d’una nota de premsa del Ministeri per conèixer les dotze mesures que van ser exposades per ser desenvolupades a la legislatura.

Hi haurà temps per a la seva anàlisi a mesura que siguin desenvolupades, via presentació de projectes de llei, reial Decret-llei (una via molt difícil de seguir utilitzant a la vista de com va acabar, i amb independència de quines fossin les autèntiques raons d’alguns diputats i diputades que es van oposar a la convalidació del RDL 7/2023 de 19 de desembre, que incloïa un molt ampli nombre de reformes en la prestació assistencial per desocupació), reials Decrets, ordres ministerials, o pactes bipartits i/o tripartits en el marc del diàleg social.

Si bé, cal dir que les propostes, algunes ja esbossades a l’anterior legislatura però que no van arribar a materialitzar-se, marquen una línia d’actuació que enllaça perfectament amb la duta a terme i desenvolupada durant l’anterior legislatura pel govern en general, i el Ministeri en particular, pel que fa a les polítiques laborals, sense oblidar l’estreta connexió existent entre gran part de les mateixes i les mesures adoptades en l’àmbit de les polítiques d’inclusió, la Seguretat Social i les migracions, i dels drets socials, competència d’altres departaments ministerials.

La primera mesura anunciada, que és sens dubte «la joia de la corona» és la de reducció de la jornada laboral, prevista a l’acord PSOE-Sumar, per modificar l’art. 34 de la Llei de l’Estatut dels treballadors, inalterat des de 1983 pel que fa a la durada d’aquella, que es va fixar a les 40 hores setmanals en còmput anual, és a dir 1.826 hores i 27 minuts. Recordem que en aquest acord s’indicava que es reduiria la jornada laboral màxima legal sense reducció salarial per establir-la en 37 hores i mitja setmanals, i que la seva aplicació es produiria de forma progressiva, reduint-se fins a les 38,5 hores el 2024 i culminant-se el 2025. Una mesura que podria afectar 12,9 milions de persones treballadores, i més concretament, segons un informe de Comissions Obreres, a 9 de cada 10 persones assalariades del sector privat.

La mesura té un ampli suport social. Ho demostra un recent estudi social sobre el treball, en què s’exposa que el 66% dels espanyols consideren «molt o força positiva» la rebaixa de jornada laboral a 37,5 hores setmanals, pujant aquest percentatge fins al 72% entre els joves. Qüestió ben diferent és com es veu la mesura des d’alguns sectors empresarials, havent estat molt criticat l’acord polític per la CEOE, així com per Cepyme, per «l’impacte negatiu» que consideren que tindrà sobre les empreses i l’economia.

Atès que el debat ha aconseguit una molt àmplia difusió, no és estrany que a les enquestes es pregunti sobre quines serien les preferències de les persones enquestades si es duu a terme finalment la reducció. Així s’ha fet per a Catalunya a l’estudi «Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. 2023-3», difós el 24 de gener, que a l’apartat dedicat a treball pregunta sobre aquestes preferències, sent el 53 % partidaris de treballar quatre dies per setmana, ampliant la jornada diària i mantenint el salari, mentre que el 33 % es decanta per mantenir el salari i la jornada de treball actual, un 10% aposten per treballar quatre dies a la setmana, reduir hores de feina setmanals i reduir el sou, i un 4% no contesta. Hi ha una dada que em resulta d’especial interès i que crec que està perfectament relacionada amb els debats sobre les polítiques de corresponsabilitat de la vida laboral, familiar i personal: l’opció de treballar 8 hores per 4 dies a la setmana és recolzada pel 79% de la població masculina, reduint-se el percentatge al 71% quan es tracta de la femenina, i per contra l’opció de distribuir la jornada (6,5 hores diàries) durant cinc dies, és recolzada pel 24% de les enquestades, reduint-se el percentatge al 19% quan es tracta de població masculina.

També va anunciar, una vegada més, la ministra la posada en marxa dels treballs per a l’elaboració de l’Estatut del treball del segle XXI que substituiria (en puritat jurídica es tractaria d’una derogació, si bé bona part de la norma segur que es mantindria) a l’Estatut dels treballadors vigent, i la formació immediata d’una comissió de persones expertes per a l’elaboració d’un text que pogués ser sotmès després al tràmit parlamentari. Una reforma adreçada no només als qui tenen una relació contractual assalariada sinó també al cada vegada més nombre de persones que tenen formalment la condició d’autònomes, i dic formalment perquè la realitat laboral posa de manifest (vegeu actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i sentències de jutjats i tribunals laborals) que en força ocasions sota l’aparença formal s’amaga una realitat de treball assalariat. D’aquesta reforma, més que important, en parlarem en una altra ocasió.

Subscriu-te per seguir llegint