Diari de Girona

Diari de Girona

Antoni Salamanca

Més a prop del tots contra tots (I)

Fa pocs dies publicava un petit article al setmanari L’Empordà, titulat «Sequera d’idees»; com que em vaig quedar curt i hi ha més coses a dir, passen els dies i les setmanes i no hi ha audàcia ni potser gaire expertesa en gestió de sequeres, he d’apujar el to.

Fa temps que repeteixo i recordo, com de fet recorden altres experts –massa ocasionalment per cert–, que sense participació ciutadana qualsevol mesura ambiental està destinada al fracàs. La sequera n’és un exemple, però no l’únic: la transició energètica, el consum de fòssils i el nivell d’emissions en són d’altres i més greus. De fet són la causa última de la sequera. L’aigua no cau del cel també per la quota part del nivell d’emissions que generem, no ho oblidem, ni ho silenciem, sobretot a l’Alt Empordà on depenem del 99% del fòssil.

Però centrem-nos en la sequera, ja que dona molt més joc per fer pedagogia pel fet de ser més visible, tangible i imminent la catàstrofe. Són anys, mesos i setmanes des de la greu sequera del 2008 i posteriors que es van superposant.

És cert que cal una nova gestió de l’aigua i del cicle de l’aigua com es demana des de diferents instàncies, inclosos els moviments socials. Per suposat hi estic d’acord, però sí únicament pensen que amb una nova gestió i més eficient del cicle de l’aigua, més inversions i més control dels grans consumidors se solucionarà el problema, s’equivoquen.

Els que en teoria serien «els meus», la trentena d’organitzacions socials, veïnals, universitàries, agrícoles i ecologistes que es van reunir recentment a Arbúcies en la que es va denominar «Cimera Social de l’Aigua», no van acabar de sentenciar en dos aspectes cabdals. Un, oblidar-se (i si ells ho obliden, encara menys ho plantejaran els partits i les institucions) de fer pedagogia per una nova cultura de l’aigua, argumentar clarament la seva necessitat imperiosa i fonamentar-la amb resolucions i directives europees i de Nacions Unides. I dos, instar la Generalitat ja, a endegar una campanya de sensibilització ambiental rural i urbana per tal de fer partícips el màxim d’entitats i societat civil i que facin de tractor de la ciutadania. Oferint-se a la vegada, per tal de comprometre més el Govern, a col·laborar i aportar recursos humans en aquesta campanya (òbviament amb suport institucional, econòmic i publicitari).

Tinguem present que a Catalunya hi ha més de 300 entitats ambientalistes, sense comptar les de consumidors, sindicats, gremis, col·legis professionals... És sorprenent que aquestes organitzacions no alcin més la veu. No serà que els pactes polítics amb el Govern espanyol que estan fen encallar, suavitzar i dilatar l’oposició al Govern Aragonès, també arriben a la Cimera de l’Aigua?

Per cert, una cosa és alertar de la reducció dels cabals dels rius Ter, Llobregat i Muga, prevista pel Govern, i una altra és afirmar que és una decisió perjudicial per al medi ambient. Serà perjudicial per al medi natural que envolta els ecosistemes dels rius, però no necessàriament per al medi ambient humà i l’activitat humana que ja es veu greument afectada per la sequera. Per a les persones. És el mateix raonament que s’està fent amb el suposat futur impacte dels parcs eòlics i solars, que no es cansen de repetir afecta el medi ambient. No, no afecta el medi ambient, afectarà o no el medi natural si un cas, el paisatge, algun ecosistema o corredor biològic, però beneficia el conjunt del medi ambient i de la societat. És evident que els estudis científics que així ho demostren es volen silenciats, per tal de seguir alimentant la desinformació i el dogma conservacionista, fent el joc al lobby fòssil.

Fins i tot es relativitzen, quan no s’ignoren o silencien, les morts prematures per contaminació (alguns milers anuals a Catalunya), a les quals ara ja hem de sumar les morts prematures de gent gran per calor extrema. Pel que sembla, el valor d’uns quants ocells, gripaus o àligues cuabarrades és molt superior al de milers de persones que moren i més milers que veuen disminuir la seva qualitat de vida. Però anem al que més vaig trobar a faltar a la Cimera de l’Aigua.

Si resulta que la Generalitat pensa invertir com ha dit recentment 2.400 milions d’euros en tres anys (sense entrar en el fet que molta d’aquesta milionada anirà a parar al sector privat), no pot la Cimera reclamar un 1% d’aquesta despesa monumental, per tal d’implementar una campanya de sensibilització per una nova cultura de l’aigua? Amb només un 1% tindríem 2.400.000 euros, per poder fer una campanya més que decent. Potser necessiten gratis el disseny? Amb aquest pressupost n’hi ha per dotar de recursos 1.000 organitzacions, per desplegar i distribuir, amb xerrades incloses per tot el territori, uns 10.000 paquets de recursos ambientals (inclòs suport audiovisual) i arribar a un mínim de 100.000 persones, líders socials, referents de la societat civil i creadors d’opinió. O no es necessiten influencers també per aquesta comesa?. Més preguntes. L’any 2006, poc abans de la sequera del 2008, vaig dirigir una exposició sobre «Cicle hidrològic, sequeres i canvi climàtic» per a la Diputació de Barcelona, que va itinerar per un bon gruix d’ajuntaments. Quantes exposicions amb xerrada inclosa hi ha en aquests moments itinerant pels ajuntaments de Girona sobre la sequera? I de Catalunya?. Si us plau, fem pedagogia, ja que ni a cops d’anunci, sancions i restriccions evitaran el tots contra tots que està a punt de produir-se i que anuncia conflictes fins i tot d’ordre públic.

Compartir l'article

stats