El TAV del passat al futur

Del meu pas per l’ajuntament del 2000 al 2015, un tema recurrent en tot aquest període fou l’arribada de l’Alta Velocitat a la ciutat i el projecte no realitzat del soterrament també del tren convencional que havia de comportar la desaparició del viaducte. Una gran promesa que es va quedar a mitges com tantes que en política es fan i es desfan. És cert que ara tots en som usuaris del TAV i la rutina del dia a dia ens pot portar a la desmemòria. El temps tot ho difumina si no som capaços d’agafar el seu fil i cercar una història que en algun moment va semblar interminable.

El primer estudi informatiu va arribar el 1998, un projecte molt diferent, que feia passar el TAV paral·lel a l’autopista, la lògica de fer l’estació a Salt fou canviada per un by-pass que connectés amb Girona. Ja a l’ajuntament, recordo les declaracions de l’aleshores ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, del govern Aznar, de promoure un estudi per a soterrar la línia convencional i la nova del TAV per Girona. L’entusiasme fou molt gran en el consistori i a mi em va quedar un paper d’esgarriacries en posar dubtes al projecte i no sumar-me al vol que, encapçalat per l’alcalde, va portar a representants del consistori a una reunió a Madrid amb el ministre, on els va dir que l’alta velocitat arribaria el 2004.

Molts anys d’obres, de tuneladora, de tanques van fer desaparèixer el Parc Central tal com el coneixíem. El 2011 la tuneladora anomenada «Gerunda» acabava l’excavació, el 2012 es posaven les vies i el 8 de gener del 2013 arribava el primer tren d’alta velocitat a la ciutat. En aquest llarg període van quedar pel camí el soterrament del convencional i la nova estació. Encara tardaríem anys a urbanitzar la plaça i si no vaig errat, l’ajuntament hi va haver de posar diners. La idea va començar amb un govern del PP, les obres amb governs socialistes i, la inauguració amb un altre govern popular a l’estat. A Girona començà amb un govern socialista, les obres amb governs tripartits i la finalització amb un govern de CiU.

El que havia de ser la gran obra del segle XXI, que donaria un enorme impuls a la ciutat, ha quedat en un abaixador en lloc de l’estació, una enorme llosa de ciment en lloc d’un gran parc, una estació d’autobusos soterrada acompanyada de dues plantes de pàrquing buides i la plaça on s’instal·laren els autobusos en el període d’obres per urbanitzar. El temps sembla diluir les responsabilitats, però el futur està per escriure. Aquesta ciutat i la seva àrea metropolitana tenen prou energia per agafar de nou el fil i situar el sistema ferroviari com un eix clau d’un futur Pla metropolità que completi el que cal i transformi el que sigui necessari. Cal bastir el futur aprenent dels errors del passat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint