Sense llum, Sense aigua

Pobres, no tenen ni llum ni aigua» és una frase a la que si li afegim aquesta altra «...i gairebé res per a menjar» defineix un estat de pobresa, fins i tot de misèria extrema dels qui la pateixen. Menjar encara mengem però, sembla que d’aigua i de llum no anem massa sobrats.

A La Selva estem patint, com tota Catalunya, els efectes i les restriccions per la manca d’aigua. A La Selva Marítima l’anunciada ampliació de la dessaladora de Blanes (Tordera 2) podria ajudar a pal·liar les repercussions de la sequera. Aquests darrers dies, però, ens hem assabentat que tampoc tenim prou llum. Vaja! prou potència elèctrica per posar-la en marxa i garantir el seu funcionament. La no construcció del tram de la MAT al que s'oposen des de fa anys uns quants municipis i col·lectius de defensa del territori, en seria la causa.

L’oposició a aquesta infraestructura ve de lluny. L’any 2007 els ajuntaments de Sant Hilari, d’Anglès, d’Osor de Brunyola i de Santa Coloma de Farners es van negar a cedir locals per firmar les expropiacions als afectats pel traçat de la MAT. Els representants de REE ( Red Eléctrica Española) se’n van haver de tornar amb la cua entre cames. I encara avui, la prolongació de la línia segueix sense reeixir. Llavors, ni l’espectacular apagada (la «gran apagada») que va causar l'incendi de la subestació elèctrica del Passeig Maragall ni el rebombori mediàtic que va generar - «o apagades i fluctuacions de corrent o MAT, escolliu»- van poder decantar l’opinió pública i encara menys els seus detractors, cap el bàndol pro-MAT. 

La sequera ha reactivat la controvèrsia. El missatge que sembla se’ns vol fer arribar, ara, es podria resumir en aquestes paraules: «sense MAT no tindreu prou aigua i les restriccions seran  més severes i perllongades». Que hi ha de veritat i de mentida en tot plegat? La majoria de ciutadans ho desconeixem. Molts, però, contemplem perplexos com la lentitud de la gestió pública (expropiacions, elaboració de projectes, tramitacions, al·legacions, interconnexions ...) pot demorar enormement solucions que, com a passat a Lloret, el sector privat (caldrà veure si la burocràcia o reivindicacions medi-ambientals no els hi espatllen) endegarà i posarà en marxa en només tres mesos. Una dessaladora que el gremi d’hostaleria lloretenc ha comprat a una empresa valenciana per poder garantir l’abastiment de les piscines dels seus establiments.  

El 2007 advocava en aquestes pàgines per un desenvolupament sostenible abans que per un desenvolupament desmesurat, exponencial. És el que pensava que propiciaria la construcció de la MAT. Ara, al cap dels anys, en aquesta qüestió no tinc les coses tan clares. D’una banda, no volem perdre el confort assolit a les nostres llars . D’una altra volem serveis i equipaments públics àgils i eficients. 

L’electricitat és un dels nutrients indispensables perquè moltes d’aquestes prestacions es mantinguin amb eficàcia. Ningú vol tornar a il·luminar casa seva amb espelmes i a calefactar-la amb carbó. Ningú voldria quedar-se « sense llum ni sense aigua». I potser sí, potser per que això no passi ens caldrà, a curt o mitjà termini, empassar-nos alguns posicionaments diferents als que havíem defensat fa uns anys.

Subscriu-te per seguir llegint