Donasses de Blanes

Els alumnes de les classes de l’Oficina de Català per adults de Blanes han fet, amb motiu de les celebracions del Dia de la Dona, un treball al voltant d’unes quantes dones blanenques que han destacat o s’han significat en les seves feines, aficions o activitats.

La llista l’han configurada disset noms, a partir dels quals s’han elaborat uns panells que, exposats en diferents actes culturals celebrats aquest dies, lloaven les seves trajectòries. Per si algú vol aprofundir en les seves biografies ( en els panells la informació hi era resumida), aquí les teniu: les escriptores Maria Aladern, Roser Atmetlla, Angelina Montells i Montse Medalla, les fotògrafes Anna Barnés i Esperança Ros, les pintores Mª Lluïsa Vidal i Mª Teresa Bedós, la dibuixant Rachel Russell, l’artista multi-disciplinar Mayte Vieta, les actrius Marta Grau i Marta Santa-Olalla Grau, la música i pedagoga Rosa Mª Vidal, la impulsora de Recvll i càrrec de Presidència de la Generalitat Maria Ribas, l’alcaldessa i presidenta d’Aspronis Mª Dolors Oms i Violant de Prades, Vescomtessa de Cabrera.

Les llistes tenen sempre un punt de subjectivitat. Depèn de qui les suggereix o les confecciona pots trobar a faltar uns noms o que te’n sobrin uns altres. Pel que fa a aquest darrer aspecte, personalment, no m’hi sobra ningú, però sí que n’he trobat a faltar almenys tres .

Un, el de química i investigadora Montserrat Soliva, filla de l’emblemàtic mestre blanenc Napoleó Soliva. Després de treballar set anys a la SAFA, va exercir de professora a l’Escola superior d’Agricultura, esdevenint un referent internacional en compostatge orgànic. Fins i tot de jubilada va seguir impulsant diferents treballs i estudis que l’any 2012 li varen comportar el premi Medi Ambient de Generalitat a la seva trajectòria. 

Una altre, el de Mª del Vilar Puig. Al capdavant del moviment Rialles durant dos o tres decennis -primer a l’Esbarjo i després al Teatre Municipal- ha estat l’ànima i el fil conductor d’una activitat cultural que ha fet tan o més que cap altra per fomentar el cuc del teatre en els infants.

I encara un tercer, el de la Mª Àngela Sagrera, professora d’Història a l’IES Sa Palomera . Ha publicat a la revista Blanda, any rere any, un seguit de treballs sobre fets i personatges blanencs d’un rigor i una vàlua documental inqüestionable. I, encara després de jubilar-se, les «classes» d’Història de l’Art que segueix impartint de manera altruista a la Biblioteca Comarcal han propiciat una munió de nous i incondicionals alumnes.

Si em posés a investigar de manera exhaustiva, segur que trobaria unes quantes donasses blanenques més. Per cert, en el títol volia fer un paral·lelisme amb els Homenots del mestre Josep Pla, però m’he adonat de seguida que donotes, tot i la semblança, no era la paraula més escaient.

Brindo, doncs, aquests tres noms, per si l’any que ve els entusiastes alumnes i professors de l’Oficina de Català volen repetir experiència. No sé si les celebritats femenines blanenques donen per a disset noms més. Per una dotzena, segur que sí!. Si volen, ja tenen els tres primers.  

Ah! de donasses anònimes, tan a Blanes com pertot arreu, n’hi han hagut i n’hi ha també moltes altres : pageses, obreres, artesanes, marineres, mestres i professores, cuidadores, infermeres, etc... A totes elles , el meu reconeixement.  

Subscriu-te per seguir llegint