Espàrrecs, sonsos i manaies

Espàrrecs, sonsos i manaies són productes de primavera. És la seva estació per antonomàsia. No vol dir, pel que fa als saborosos espàrrecs de marge, que no n’aparegui alguna puntual brotada després de les tempestes d’agost o les pluges de tardor . Bé, quan hi havia tempestes a l’agost i pluges a la tardor! Els sonsos, encara petits, però amb la mida regulada, es comencen a pescar a partir del març. Tot i que, fins ben entrat l’estiu els podem trobar a les peixateries, això sí, cada cop amb mida més gran i més sostenible. Els manaies multipliquen les seves activitats durant les setmanes de Quaresma, arribant al pic durant la Setmana Santa. Unes activitats que aquests darrers anys han deixat de concentrar-se quasi exclusivament en processons i «Via Crucis» per fer-se visibles en altres manifestacions (trobades, fires temàtiques, exhibicions, festes majors...).  

Pel que fa als espàrrecs salvatges, enguany han sortit tard. Però han acabat sortint. Amb timidesa en molts dels seus hàbitats preferits. Amb generositat, en llocs per on han passat treballadors i segadores netejant el sotabosc.  

Els voltants de l’Ermita de Santa Cristina de Lloret, on l’Obreria té cura cada any de fer unes intenses i encertades feines de neteja, m’han proporcionat alguns manats considerables i desprès, a casa, unes truites sublims. D’accions de prevenció com la que els explico, se’n continuen fent poques. Una prevenció que hauria de ser la norma, abans que l’excepció. La «producció» d’espàrrecs salvatges que se’n deriva, una anècdota davant l’enorme tasca de preservació del territori que suposen.   

Els sonsos, els primers, han aparegut a les peixateries de Blanes fa pocs dies, coincidint amb el final de la llarga veda biològica hivernal, durant la qual l’oferta de peix salvatge ha estat limitada. Escadussera i de qualitat, però a uns preus mai vistos! Segurament no hi ha tornada enrere; el peix de llotja, com és publicitat sovint, s’acabarà convertint (si no ho ha fet ja) en un luxe només a l’abast de butxaques privilegiades. El preu - 45 euros /quilo- amb el que els sonsos han debutat al Portal de Blanes (el petit Mercat Municipal de Peix) continua confirmant que la frase popular «això va a preu de sonso» per fer esment d’una cosa barata, ha esdevingut una llegenda.

L’activitat dels manaies s’ha avançat. És el que passa quan la Setmana Santa s’escau a finals de març. Pel que fa a la Selva les agrupacions més emblemàtiques són a Sant Hilari i a Blanes. La primera lligada originalment al tradicional Via Crucis Vivent del Divendres Sant. La blanenca a la històrica Processó Penitencial del Sant Crist, també del divendres. La Legió V Macedònica de Blanes, on tinc alguns coneguts, saludats i «amics», enguany i per segona vegada, té al capdavant una dona. 

Una bona notícia en aquests temps on la paritat, a poc a poc, va començant a normalitzar-se en tants àmbits. Als lingüistes els ha sortit, però, un petit problema: allà on dels «Manaies» en diuen «Armats» no hi haurà altre remei que començar a parlar d’«Armats i Armades». 

Enguany a la Selva, espàrrecs de marge, sonsos i manaies han fet eclosió els darrers dies de març. 

Cadascun a la seva manera, representen per a mi l’arribada de la primavera. Com les faves, els pèsols, les roselles, les orenetes... 

Subscriu-te per seguir llegint