Les eleccions importants

Els mitjans de comunicació estan perdent prestigi. Molt parlar dels resultats de les eleccions gallegues, fins i tot de les municipals a la República Dominicana, però de les realment importants, no en diuen ni mu. Calia interessar-se molt pel tema, per assabentar-se que diumenge es van celebrar els comicis a la presidència del Consell de la Republiqueta, cosa que ve a ser com el govern de la Republiqueta catalana a l'exili. Si la Republiqueta ja és una entelèquia, el seu governet a l'exili és una entelèquia al quadrat, i les seves eleccions, un joc per a entretenir-se en els freds i tediosos diumenges de Waterloo.

La cosa estava renyida, entre un paio que segons el seu programa volia proposar a l'ONU que descolonitzi Catalunya, un altre que pretenia crear un microestat català a Algèria, i un Vivales la màxima fita política del qual és haver creat el «segell de la republiqueta» ara que ja ningú envia cartes. Amb aquestes canyes es construeix el futur, no és estrany que fins i tot en Lluís Llach es donés de baixa del Consell, en devia estar fins al barret -en el seu cas literalment- que li prenguessin el pèl, això últim metafòricament, ves quin remei.

El guanyador va ser el filatèlic, que per alguna cosa és qui es va inventar el xiringuito i és qui hi mana, amb un resultat digne de republiqueta, tot i que bananera: el 92,4% dels vots emesos van ser per a l'amo, qui és de suposar que iniciarà una investigació per a esbrinar qui van ser els del 7,6% que van preferir una altra opció. Segurament es tracta de votants que no van assabentar-se a temps que els altres dos candidats hi eren de farciment, no per a ser votats. Així i tot, no està de més investigar, no sigui que un dia algú es prengui seriosament aquestes eleccions i tinguem un disgust.

Si el guanyador fos generós, ara hauria d'oferir consens als dos derrotats i formar entre tots un govern de coalició, d'àmplia majoria. La unió fa la força, i un Consell de la Republiqueta tripartit ben segur que assoliria tots els seus objectius: que l'ONU enviés els cascos blaus per a expulsar de Catalunya a qui no tingui el certificat C1 de català, que el govern algerià cedís generosament uns terrenys on col·locar la primera pedra de l'imperi català, i tot plegat commemorat amb una tirada de nous segells amb la cara del legítim president a l'exili. Així aconseguiria que els seus fidels li llepessin el darrere, que és la seva màxima ambició.

Subscriu-te per seguir llegint