PP i BNG guanyen

Fa una setmana escrivia en aquest mateix espai que el PP continuava dominant Galícia, malgrat que algunes enquestes pronosticaven la possibilitat d’una majoria d’esquerres. Des de l’època de Manuel Fraga, els conservadors han sabut identificar-se amb les classes mitjanes, amb les zones rurals i a la vegada manifestar un galleguisme centrat en qüestions lingüístiques. Tots els presidents del PP s’han dirigit sempre en gallec a la ciutadania.

La victòria popular mai no es posà en dubte. Malgrat tot, al llarg de la darrera setmana de campanya es veieren obligats a canviar d’estratègia. Feijóo fou el protagonista principal amb un discurs basat en els problemes i reptes reals de Galícia. Va deixar de banda l’amnistia, Puigdemont i Bildu. Això sí, desacreditaren la candidata nacionalista amb un espot on se la identificava amb Arnaldo Otegui.

La majoria absoluta del PP –malgrat perdre dos escons– és important i no se li pot treure mèrit. Alfonso Rueda és un home seriós, sense massa glamur, que s’ha vist perjudicat per l’espanyolització d’una campanya que no li permetia explicar el projecte polític. I els nervis afloraren d’una manera alarmant , per la qual cosa s’anunciaren augments salarials als funcionaris de la Xunta poques hores abans de la jornada electoral.

El BNG ha sabut reagrupar en les seves sigles les formacions nacionalistes gallegues. Ana Pontón ha fet una campanya en positiu, basada en un programa autènticament galleguista. Ha explicat el seu projecte en matèria educativa, sanitària, social o econòmica. Sorprenentment, no ha parlat ni d’independència ni de cap dels temes que avui són típics dels secessionistes catalans. S’ha identificat amb Galícia i ser l’opció majoritària per a molts joves, i fins i tot, rebé vot femení que era propi d’altres opcions polítiques. Els seus 25 escons són un gran resultat, malgrat que no assolís l’objectiu d’arribar a la Xunta.

El gran derrotat de les eleccions del proppassat diumenge ha estat el PSG-PSOE, que perd cinc escons. Amb un candidat avorrit i incapaç d’il·lusionar la ciutadania. En els actes electorals, Gómez-Besteiro defensava més Pedro Sánchez que no pas la seva autonomia. I això no importava massa als gallecs que allò que demanen de debò són millors infraestructures, un sector pesquer potent o una ramaderia competitiva que veu amb preocupació com el sector lleter perd pistonada.

El PSOE es veurà obligat a reflexionar a fons. La seva crisi és evident des d’un punt de vista autonòmic a on les opcions nacionalistes li roben gavadals de vots. Sorgeix una esquerra moderna com el BNG o Bildu que se li menja el terreny. La marca socialista manifesta un cansament preocupant i només Salvador Illa a Catalunya és capaç de presentar un projecte engrescador que s’enfronta a uns independentistes que són incapaços de renovar-se o bé de saber passar pàgina d’un procés i les seves derivades que cada vegada preocupa menys a la gent.

Una altra perdedora d’aquestes eleccions és Yolanda Díaz. Els resultats de Sumar han estat catastròfics. La fins ara portaveu al Congrés ha fracassat i la vicepresidenta tercera ensopega en el seu propi feu. Ara més que mai haurà de recosir un partit que és una macedònia de sigles diferents. Una formació política sense cohesió interna no pot aspirar a l’èxit i no n’hi ha prou a protagonitzar campanyes d’imatge als mitjans. Cal sortir al carrer i viure les problemàtiques de la gent i Díaz ha estat una gran absent a Galícia sorprenentment.

Al parlament gallec hi accedeix per primera vegada un grup localista com Democracia Ourensana, de l’histriònic alcalde Gonzalo Jácome. Pretenia ser la xarnera o un complement a l’hora de confeccionar majories, però s’haurà de conformar amb un escó gràcies als seus quinze mil vots.

Subscriu-te per seguir llegint