Els fons de’n Just

Fa uns dies, en un acte senzill i emotiu celebrat a la sala d’actes del Centre Cívic del Pont Major, la família de Just Manuel Casero va fer lliurament al PSC de Girona d’uns fons documental que contenia anotacions personals relacionades amb l’activitat política de qui fou regidor de l’Ajuntament de Girona en el primer mandat municipal que presidia Joaquim Nadal amb un govern de coalició PSC i PSUC. En tant que regidor també va formar part de la Diputació on va presidir la Comissió de Sanitat i Serveis Socials, càrrec que va exercir amb responsabilitat i eficàcia però també amb la passió i dedicació de qui se sap actiu participant de les necessàries reformes que s’havien d’afrontar tant a l’Hospital Santa Caterina com al Psiquiàtric de Salt, la institució que, en aquell temps, tothom coneixia com «El Manicomi» lloc tètric on hi havia malalts lligats als llits amb una evident manca d’higiene com personalment vaig poder comprovar uns anys abans quan vaig accedir-hi (de manera no autoritzada) per escriure un reportatge periodístic pel desaparegut Correo Catalán.

El 15 de novembre del 2022, la família Casero havia fet donació d’una part del fons documental de Just M. Casero, on hi predominava la documentació relacionada amb la seva activitat com a escriptor i periodista, especialment textos originals, retalls de premsa, fotografies i/o exemplars de publicacions periòdiques en les quals ell hi havia col·laborat, però també d’altres sobre l’activitat activitat política, especialment aquella més relacionada amb la seva tasca com a regidor de l’Ajuntament de Girona però també de la participació en associacions i en les seves inquietuds per les qüestions vinculades amb el món del lleure. Aquell fons recollia, per exemple, les galerades i els papers de treball que el periodista i professor Jaume Guillamet va utilitzar per escriure el llibre biogràfic «Memòria de Just».

El tema de la cessió de fons bibliogràfics o documentalistes als arxius de les institucions és sens dubte d’una rellevància cabdal i d’una gran generositat. N’han estat receptors el mateix Ajuntament de Girona però també la Diputació Provincial com a entitats públiques o, en el cas que ens ocupa, també el PSC com a partit polític a manera de garant de la custodia i conservació del llegat d’uns fons que d’aquesta manera tenen la garantia de preservar-los a l’abast de possibles treballs d’investigació historiogràfics. El Servei de Gestió Documental de la ciutat dels quatre rius n’és l’evidència del bon funcionament d’un servei públic que és quelcom més que un arxiu municipal on s’hi guarden els decrets, els reglaments, les còpies de les sessions i, en general, tota la documentació administrativa que genera l’ens, sinó també la custodia de la nostra història passada i recent. Els arxivers Ramon Alberch abans i, més recentment, l’ara Cronista de la Ciutat Joan Boadas, varen tenir cura de fomentar les donacions o cessions documentals amb el convenciment compartit que, més enllà de la petja digital del moment, la societat continuarà necessitant d’uns documents que han de ser «autèntics, fiables, usables i íntegres».

Gràcies justament a donacions familiars es va poder incorporar el fons Calderó de Riudellots d’on procedeix el document més antic de l’Arxiu de l’any 1075, el llibre de memòries de la família Prunell del segle XVIII de Palau Sacosta, el pergamí de venda de la sinagoga de 1492, però també la documentació de l’ADAG, de la Fundació Prudenci Bertrana i la vinculada als mitjans de comunicació i les emissores de ràdio locals. En d’altres casos les donacions han estat a títol personal com el del metge Josep Pascual i Prats, l’editor Joaquim Pla i Cargol, l’escriptor Josep M. Gironella o l’impressor Jaume Curbet i Boj aportant així llurs històries i vivències. Amb la seva aportació, la família Casero ha fet un acte important com és cedir part de tota una vida en papers i documents amb la seguretat que, aquesta vessant de la història viscuda d’en Just, estarà en bones mans.

Subscriu-te per seguir llegint