Acomiadament nul de treballadora embarassada

El dimarts 13 de febrer, el gabinet de premsa del Tribunal Constitucional va publicar una àmplia nota informativa titulada «El Tribunal Constitucional declara que suposa una discriminació per raó de sexe la negativa al pagament dels salaris de tramitació a una treballadora que va ser acomiadada estant embarassada i ordena mesures per a la reparació del seu dret».

És molt poc freqüent que es publiquin notes de premsa amb motiu de dictar sentències en recursos d’empara, per la qual cosa les que es publiquen es refereixen, en principi, a assumptes de rellevància especial, que en aquesta ocasió es confirma plenament al meu parer.

Soc del parer que la sentència efectua una interpretació de la normativa substantiva i processal laboral que s’aparta de la dicció literal, que va ser la que va portar primer el Jutjat Social núm. 2 de Barcelona i després a la Sala Social del Tribunal de Justícia de Catalunya, a desestimar la demanda i el posterior recurs de suplicació, per efectuar, amb molt bon i encertat criteri al meu entendre, la interpretació més aferrada a la protecció dels drets constitucionals, i assenyaladament en aquesta ocasió el de la prohibició de discriminació per raó de sexe, ja que la interpretació literal de l’art. 116 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Social portava a la desprotecció d’una treballadora embarassada quan en realitat la normativa substantiva laboral li atorga una protecció més gran davant d’un acomiadament sense causa, o no degudament acreditada, en considerar-lo nul, portant en el cas enjudiciat a la conseqüència processal de no poder accedir als salaris de tramitació a càrrec de l’Estat, en cas d’insolvència empresarial, que només preveu la norma per als acomiadaments declarats improcedents, ja que la nul·litat ha de comportar la readmissió obligatòria del treballador o treballadora... excepte evidentment quan l’empresa «hagi abaixat la persiana».

El litigi troba el seu origen en seu judicial amb la presentació de demanda sobre salaris de tramitació, una vegada declarada la insolvència empresarial, que va ser desestimada per sentència de 12 de juliol de 2021 davant la qual es va interposar recurs de suplicació que va ser igualment desestimat per sentència de 13 de juny de 2022 .

Com aplica el Tribunal Constitucional la jurisprudència constitucional ja existent sobre discriminació per raó de sexe al cas enjudiciat?

Després de recordar tots els fets del litigi i les resolucions administrativa i judicials, manifesta la seva plena conformitat amb la tesi de la part recurrent i del Ministeri Fiscal de trobar-nos davant d’un clar supòsit de tal discriminació, per ser l’embaràs, «l’únic motiu pel que el seu acomiadament va ser declarat nul», i en conseqüència pel qual li van ser denegats els drets econòmics derivats de l’extinció del seu contracte de treball (percepció de salaris de tramitació a càrrec de l’Estat) que li havien estat reconeguts per sentència ferma com a resta de les companyes de treball.

En unanimitat idèntica amb la tesi de la part recurrent i de la fiscalia, la Sala conclou, molt encertadament al meu parer, que una norma de protecció reforçada per a la treballadora embarassada, l’art. 53.4 de la Llei de l’Estatut dels treballadors, es va tornar en contra en aplicar-se formalment l’art. 116.2 de la LRJS, «doncs en lloc de veure’s beneficiada, la va col·locar en pitjor condició que a la resta de les seves companyes de treball, en negar-li el dret a obtenir de l’Estat la part dels salaris que li corresponia legalment assumir».

Els òrgans judicials laborals, afirma igualment de forma clara i diàfana el TC, van fer una interpretació «rigorista, literal i formalista de la legalitat ordinària», contrària al dret protegit per l’art. 14 CE, en no haver optat, en interpretar l’art. 116.2 de la LRJS en connexió amb l’art. 53.4 b) de la LET, per una interpretació «que fos respectuosa amb el contingut d’aquest dret fonamental».

Conclou la sentència amb la remissió del litigi a l’Administració que va denegar la petició de la treballadora perquè resolgui d’acord amb el que disposa aquesta, si bé ja amb una molt important precisió que sembla deixar ben clara, per si encara tingués algun dubte, de quina ha de ser la nova resolució, que no podrà ser cap altra que la de reconeixement dels salaris de tramitació a càrrec de l’Estat, «donant per emplenada, en conseqüència, l’exigència legal que l’acomiadament hagués estat declarat improcedent».

En definitiva, una important sentència que continua en la línia de protecció de la treballadora contra qualsevol discriminació per raó de sexe. 

Subscriu-te per seguir llegint