Oficina per a fidels al règim

Vaig anar a Barcelona fa uns dies, i en ple barri del Born vaig ensopegar de cara amb una cosa que, segons el gegantesc rètol exterior, es diu «Oficina Europarlamentària. Puigdemont. Comín. Ponsatí». Són uns baixos amplis, moderns i amb llum natural situats en una cantonada diria que força cara, en aquests temes no cal reparar en despeses. Gràcies a les grans vidrieres, vaig poder observar que en l’interior no hi ha ni billars ni futbolins, com esperaria un de qualsevol tuguri on es reuneixin facinerosos. Màquines escurabutxaques sí que n’hi havia, de fet, tot el local no és més que una immensa màquina escurabutxaques, ja que, descartat que s’hi deixi caure algun dels pròfugs de la justícia que s’anuncien en el rètol, imagino que l’única utilitat de l’establiment és exercir d’oficina recaptadora. El que està clar és que no hi anirà ningú a explicar-li a un funcionari les seves cuites amb la Unió Europea, per a això ja tenim Internet. Si algú obre una oficina europarlamentària sense europarlamentaris, és perquè els afectes al règim sàpiguen on anar a dipositar les seves ofrenes. No deu ser casual que l’oficina estigui prop de l’antiga estació de França, lloc on era tradició estafar els pagerols que arribaven amb tren a Barcelona. Amb una mica de sort, pensarien els nostres eurodiputats, aquí també engaliparem algun passerell vingut de comarques. No va ser el meu cas, aclareixo.

Com que estava tancat, ignoro si l’entrada és lliure, vull creure que no, que s’ha d’adquirir un tiquet en taquilla, tot i que amb descompte per a escolars, aturats i jubilats. Si de fer diners es tracta, s’ha de començar pel més obvi, que és fer pagar als qui entrin. A més, amb l’entrada gratuïta s’omple tot de curiosos o de senyores amb incontinència que volen fer servir el bany i tampoc és això, aquí es ve al que es ve: a fer donatius. Una vegada a dins, segur que una camada d’amables i somrients joves llacistes, donen la benvinguda com mereix a l’ingenu visitant.

-Bones. Que vinc a veure què haig de fer per a exportar els meus pernils, és a dir, els dels meus porcs, a Bulgària.

-Doncs primer de tot, fer una donació. Així agilitzarem els tràmits, ja sap com funciona la burocràcia. No cal dir que, a major donació, més rapidesa. Si a més a més pretén assessorament, vagi a casa seva i entri en la web de la UE, que hi està tot molt ben explicat. Apa, bona tarda i circuli, que hi ha cua.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint