Opinió

Qui pot arribar a final de mes?

El 24,4% de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió, segons l’Enquesta de Condicions de Vida d’Idescat publicada dilluns. La xifra, que fa bandera de ser el millor resultat des de l’inici de la pandèmia (però un escenari encara pitjor que abans de la irrupció de la covid-19), posa en evidència que seguim sense trobar la fórmula, per molt que el govern de torn ho intenti dissimular amb l’expropiació temporal d’habitatges buits d’entitats financeres per a destinar-los a lloguer social o més beques menjador.

La realitat és que un de cada quatre catalans està en risc de pobresa o exclusió social. O catalanes, ja que les dones en són les més damnificades. Un de cada tres menors de 16 anys també malviu en aquest escenari. I gairebé la meitat dels estrangers residents a Catalunya estan en risc de pobresa.

Però si, sortosament, encara veuen aquesta realitat massa allunyada, acostem-nos més: gairebé la meitat de les llars catalanes tenen problemes per arribar a final de mes. Però és clar, vas al supermercat a comprar quatre coses per un dinar d’emergència (cap delicatessen, només per sortir del pas), i et claven 40 euros. Ni caviar, ni salmó fumat, ni anxoves, ni foie micuit. Només i, senzillament, enciam envasat i alguna cosa més per adornar l’amanida, fruita, iogurts, alguna peça de carn (res de bistec ni entrecot, directament hamburgueses com a remei ràpid i eficaç per matar la gana) i alguna galeta, que sempre fa encarar la tarda d’una altra manera.

Al matí m’havia deixat caure per la llibreria a comprar un llibre (més que per capritx, per necessitat), havia omplert mig dipòsit del cotxe (que tot de cop fa massa mal), havia demanat hora al dentista, pagat amb recança l’assegurança del cotxe, posat una rentadora, un rentaplats, m’havia relliscat dels dits fins a esmicolar-se en mil bocins un got de vidre i ara ja n’hauria de comprar un pack de sis, havia posat la calefacció, encès el llum i el televisor. Aquell dia, tirant curt, ja m’havien volat 400 euros. Només em quedava sobreviure als altres 30 dies.

Subscriu-te per seguir llegint