Les Voltes, 60 anys

La llibreria Les Voltes ha volgut commemorar els 60 anys de la seva creació i els 10 anys de l’existència de la Fundació que ara se n’ocupa. Amb motiu d’aquest aniversari la Fundació ha decidit crear el premi Feliu Matamala que en el seu primer any ha decidit atorgar a Pep Guardiola, l’actual entrenador del Manchester City, pel seu compromís constant amb la llengua i pel seu testimoni reiterat. En el moment d’acceptar-lo amb un missatge gravat en Guardiola ha dit que aquest premi era per a tota la gent que amb normalitat simplement viuen i parlen en català.

El més rellevant, però, d’aquests 60 anys és la història que hi ha al darrere i que ha fet possible que una llibreria que va ser creada amb l’objectiu de vendre llibres només en català hagi sobreviscut i s’hagi reinventat amb un projecte nou, «Les Voltes educa», que ja fa un temps ha obert en un local entre el carrer dels Mercaders i la Rambla de la Llibertat.

Entre 1962 i 1963 Joan Bosch Agustí, Joan Boladeras, Antoni Domènech i Joan Gelada van decidir impulsar aquest projecte. Faltaven encara cinc anys pel moviment ciutadà que va impulsar com a reacció a un premi en llengua castellana d’iniciativa municipal el Premi Prudenci Bertrana i en faltaven 10 per la publicació del llibre Girona Grisa i Negra que signaven Narcís-Jordi Aragó i Masó, Jaume Guillamet, Just M. Casero i Pius Pujades. Eren anys foscos, d’una ciutat ensopida i tancada. I encara faltaven disset anys per les primeres eleccions municipals democràtiques.

El fundadors van encarregar unes peces d’esmalts a l’Emília Xargay que eren com una declaració de principis i d’intencions. La simplicitat del traç de «Les Voltes» ha esdevingut un signe de modernitat permanent.

Joan Bosch Agustí és fill d’Ignasi Bosch i Reitg, l’arquitecte del barri de Sant Narcís i l’artífex del recurs contra el Pla General de Girona que intentava sancionar el projecte de la «Gran Gerona». Joan Bosch tenia ja un peu entre Girona i Barcelona i devia estar començant des del pis d’una promoció del seu pare al carrer de Guitard (en aquells anys el carrer Witardo) i amb una colla de gironins, un moviment polític que aniria evolucionant des del cristianisme cap el socialisme catalanista. L’empenta dels quatre joves necessitava de recursos i no només d’entusiasme i es van dedicar a buscar persones que amb preocupació i compromís catalanista volguessin apostar pel projecte; van trobar recolzament en el mateix Ignasi Bosch i amb Santiago Sobrequés Vidal que els ajudarien a obrir unes quantes portes. La sociologia dels quaranta-quatre fundadors és un reflex molt fidel de la ciutat que es resistia a deixar-se engolir per les inèrcies conservadores. Hi trobem d’una banda personatges de generacions que s’havien fet en els anys de la II República i que com Ricard Dalmau Ximinis, Emili Blanch o Santiago Coquard, volien deixar testimoni del seu compromís. Des de posicions del món del comerç i de la indústria es van apuntar a l’aventura vells joves fejocistes com Manel Batallé, de Cal Rei, o el mateix Feliu Matamala. Joaquim Cánovas, Manel Xifra, Cosme Domingo dibuixen un perfil empresarial. Encara en el terreny dels més sèniors hem d’esmentar Joaquim Genover, Josep M. Rosich, Josep Ros Casadevall. Dues dones de vella nissaga: Esperança Bru, la vídua de Rafel Masó i Maria de Porcioles Colomer; o Rosa Ruhí serien l’excepció femenina d’una llista molt masculinitzada. Enric de Quintana, Joan M. Gispert Sauch i uns joveníssims Emili Massanas, Ernest Mascort, Bep Marquès. Francesc Ferrer i Josep M. Garcia. Dos capellans, Mn. Genís Baltrons consiliari de la secció escolta Sant Narcís que tenia el cau a Casa Carles i Mn. Joan Busquets Dalmau fill de la coneguda mestra Isabel Dalmau. Joan Baró i Seguí, Carles Batlle de Porcioles, Joan Boadas Formiga, Josep M. Casadevall, Enric Cat Peracaula, Joan Colomer, Joan Condom, l’impressor Damià Escuder, l’empresari barceloní Josep Espar Ticó, el professor de matemàtiques Joaquim Estrach, Joaquim Ferrer, Lluís Quingles, Joan Subirós, Miquel Sureda. Em penso que no me’n deixo cap. Hi veig una part important del clan de la Secció Escolta Sant Narcís. En realitat des del cau, encara amb uns frescos de Narcís Comadira, vam veure néixer la Llibreria Les Voltes en un local de Casa Carles propietat del Bisbat. Paret per paret amb la cartellera d’Acció Catòlica que classificava les pel·lícules en funció d’uns filtres de suposada moralitat: 3R, 4R Gravemente peligrosa. Al costat d’aquesta moral estreta naixia un projecte cultural de signe catalanista que establia el seu eix en la defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Algun dia caldrà fer també un repàs i un agraïment de totes les persones que es van implicar en el projecte com a treballadors i treballadores o amb voluntat d’establir-se a Girona i fer-hi la base d’una activitat lligada a la política cultural. Recordo d’una banda la Mercè, la dona d’en Josep Cristófol. I recordo també la implicació personal i econòmica d’un gran amic d’en Modest Prats, en Jaume Lorés.

La llevor de Les Voltes fructificaria amb l’esperit dels Bertrana i totes les iniciatives de signe transversal on des de diversos sectors de la societat gironina es posava a contribució un esperit de reivindicació i afirmació col·lectiva.

El meu sogre Santiago Sobrequés Vidal, el gran amic de Jaume Vicens Vives, ho feia com aquell qui res, sense fer-se valdre amb una naturalitat extrema que el portaven a implicar-se en tot i no exhibir-se mai. Fou així com durant un temps va acceptar la presidència del GEiEG. Fou el cas també d’un altre dels socis de Les Voltes, en Lluís Bachs i Mach.

En el projecte de futur de les Voltes hem de conèixer les arrels sense complaure’ns en el passat. Només amb voluntat de saber d’on venim per tenir més clar on anem i cap on volem anar. Passat, present i futur, baules d’una mateixa proposta.

Subscriu-te per seguir llegint