El parc oblidat

Sense llum; papereres a vessar; brutícia; herba cremada; sense manteniment visible; punts foscos on en determinades hores fa por passar... No és la descripció d’algun punt de l’extraradi d’alguna ciutat, és la sensació que transmet el parc del Migdia de Girona. La que havia de ser l’autèntica joia urbana i verda de la ciutat i un exemple de com una gran àrea dins del nucli urbà es pot transformar en un parc ple de vida és, ara en realitat, una àrea que fa pena. El buidatge del llac tampoc hi ajuda, evidentment, però a poc a poc el parc es va degradant davant els ulls i la impotència dels veïns. Molts d’ells es pregunten com pot ser que un parc d’aquestes característiques i dimensions dins de l’Eixample presenti aquest aspecte. El pont que uneix la banda del carrer Migdia fins davant del gimnàs del Wellness no té llum. Això fa que sigui un autèntic perill pels vianants. El parc té una extensió i dimensions que el fan ideal per a acollir esdeveniments a l’aire lliure. Està infrautilitzat. A excepció del Black Music, algun concert per Fires i la trobada gegantera la resta de l’any no acull cap iniciativa. Podria ser perfectament un espai per a molts esdeveniments que no necessàriament haurien de comportar sorolls. En una situació similar trobaríem el parc de la Devesa. Però això mereixeria un altre article.

Subscriu-te per seguir llegint