Opinió

Junts a la corda fluixa

El manifest fundacional de Junts per Catalunya recalca: «creiem en la unitat independentista com l’única eina que ens portarà a la independència, perquè sense unitat no avançarem».

Ara per ara, tenen molt cru aconseguir l’objectiu programàtic per la desunió dins la mateixa formació creada per Carles Puigdemont. La lluita oberta entre les faccions liderades per Jordi Turull i Laura Borràs, respectivament, s’està decantant de mica en mica a favor dels antics convergents abonats al pragmatisme. El degoteig de dirigents que abandonen la nau, relegats o expulsats, no s’atura. Entre els de l’òrbita de l’exconsellera de Cultura, Jaume Alonso-Cuevillas ha renunciat a l’acta de diputat, Cristina Casol ha estat expulsada del grup parlamentari i Aurora Madaula està qüestionada com a membre de la Mesa del Parlament pels mateixos col·legues.

Però el malestar dins de Junts ve de lluny. Allà pel maig de 2022, hi va haver l’espantada de l’empresari Víctor Terradellas que, en una investigació policial, apareix com a mediador amb magnats russos. A l’anunciar que estripava el carnet del partit va proposar crear «una plataforma per concretar allò que el 27 d’octubre proclamàvem».

Doncs bé, la crida d’aquest personatge obscur entronca amb els nous projectes que volen ser una alternativa al partit de Puigdemont a qui acusen d’haver traït el mandat de l’1-O.

En primer lloc, hi ha el nou partit independentista encapçalat per Clara Ponsatí, que encara és eurodiputada de Junts, i Jordi Graupera, que va fracassar a les eleccions municipals del 26 de maig de 2019 amb la llista de Primàries Barcelona. La nova formació s’anomena Alhora, el lema és «independència i bon govern» i l’objectiu és arrabassar vots a Junts, ERC i la CUP.

En segon lloc, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) està embrancada en una votació per decidir si presenta una «llista cívica per la independència» a les eleccions del Parlament que ha provocat una discòrdia virulenta. Tant és així que el beneitó de Lluís Llach, contrari a la llista cívica, s’ha postulat pel secretariat de l’organització per intentar redreçar la situació.

Per últim, l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols rumia presentar-se a les autonòmiques en solitari o amb el Front Nacional de Catalunya, del qual n’és una escissió.

Vist el panorama, és clar que la dreta independentista està esmicolada. La llista de partits de les despulles de l’antiga Convergència és interminable.

Junts camina per la corda fluixa. La pretensió de convertir-se en el pal de paller de l’independentisme de dretes és un somni d’infants. No serà gens fàcil fer oblidar als seus fidels els pactes amb el govern de Pedro Sánchez. Consideraran que Roma no paga traïdors?

Subscriu-te per seguir llegint