Bars de Girona

Durant tot un estiu ens vam refugiar al bar Orange. Els edificis dels Químics formen com dos C majúscules i, a l’interior, potser perquè el disseny l’atrapa, bufa un aire beneït a l’estiu.

Solia veure escriptors als bars. A Fonalleras al Royal. A Pagès Jordà a l’antic Boira. Suposo que al Núria hi devia anar Cercas, que el va immortalitzar a Soldados de Salamina. Veia «els lleons», tertúlia literària vinculada amb la Llibreria 22, al Neptú.

Qualsevol diria anys enrere que el bar Cuéllar, de Vila-roja, es convertiria en un referent a la zona. Part de la culpa és del periodista Albert Soler, que sol utilitzar la saviesa de la barra per explicar la política o el que vingui al cas a les seves columnes.

Hi ha bars grans i petits a tot Girona. N’hi ha d’impersonals, dels que tenen seients i una màquina amb refrescos i cerveses. A Padel Perelló n’hi ha un i allà em reuneixo després de jugar al pàdel amb amics. Suposo que la gent que s’amuntega a sota, al bar König, no sap de la seva existència.

De König no deixaré de trobar a faltar l’original, el de Jaume I, durant anys l’únic lloc obert on un podia menjar de matinada. Encara que per trobar a faltar, el City Arms del carrer Vayreda.

Al bar del Centre Cívic Sant Narcís jugo amb la meva filla als escacs i converso amb els ancians. Hi ha un quadre de Josep Niebla a la Granja Alicia, atesa per xinesos. El quadre era de l’antic propietari.

No hi ha cap altra terrassa com la del bar Crystal, a la primavera o estiu, al barri de Sant Pau. M’agrada fins i tot quan hi ha pocs parroquians i parlen de taula a taula. Amb el meu editor ens reunim al bar Tat de Pericot, el nostre no-lloc favorit.

No gaire temps enrere el bar La Creu tenia taules de pool i era un luxe jugar-hi amb un gintònic a la mà. A la nit veig a la barra el Diari de Girona després d’haver estat grapejat i maltractat. M’agrada veure’l així, saber que l’han marcat, que han retallat algun article, que han ratllat amb el boli el polític de torn.

Un caganer del Barça al costat d’un Anís del Mono. Un xuixo a la barra i una tassa de cafè en la qual algú ha estudiat el futur en el pòsit. Una banderola del Girona signada. Una terrassa sobre un sòl escacat. Un rasca y gana ratllat, un tovalló amb llapis de llavis.

He recorregut milers de bars per tot el món i puc jurar que els de Girona tenen alguna cosa. Un bucle. Un lloc que és no-lloc alhora. Un lloc del qual te’n vas però segueixes essent-hi.

Subscriu-te per seguir llegint