La Girona més esplèndida

Poques ciutats de la vora dels 100.000 habitants, més amunt o més avall, com Girona, poden presumir, en una mateixa setmana, d’haver organitzat un Fòrum Gastronòmic, els Òscars de la música en català (els premis Enderrock), una semifinal de l’Eurocopa femenina i un ral·li Costa Brava que, tot i fer temps que no té lloc al Mundial, continua mobilitzant pilots i espectadors. Però no ens quedem aquí, perquè aquests dies qui ha volgut també ha pogut anar a escoltar al CaixaForum el procés de creació de Joan Miquel Oliver, d’Antònia Font, aquesta tarda té partit ACB a Fontajau, i en un no res comença l’Strenes, passejarem per Temps de Flors i celebrarem en família el Festivalot.

Políticament, Girona ja fa temps que no sap massa bé cap on va, si pretén ser ciutat de festivals i d’esports de Primera com a reclam turístic, o aposta per un altre model indefinit. Mentrestant la iniciativa privada va a la seva i manté a la ciutat un impuls inaudit que la situen al mapa en tota mena d’àmbits. Passarà l’estiu i vindrà Temporada Alta, qui sap si la Champions i potser fins i tot veiem Europa en bàsquet masculí. Tota aquesta oferta és impagable i de la mateixa manera que desitgem una ciutat més neta, ordenada i justa, l’hem de mantenir en aquesta esplendor d’activitat. Viure també és això.

Subscriu-te per seguir llegint