Túnel de Toses i eleccions 2024

Quatre notícies recents: 1- El Parlament de Catalunya aprova desdoblar, entre Berga i Bagà, l’Eix del Llobregat. 2- Campanya per millorar la connexió entre Andorra i Catalunya pel túnel del Cadí. 3- Carta al director denunciant la perillositat que, a Ribes de Freser la N-260, serveixi també d’aparcament. 4- Eleccions catalanes el 22 de maig .

Les dues primeres notícies tenen el factor comú del paper dels grups de pressió, en aquest cas, la multinacional Abertis, propietària del túnel del Cadí, per supeditar, en benefici propi, l’equilibri territorial de Catalunya. Aquesta influència s’aconsegueix per a les coses bones o s’intenta per a les coses dolentes. Que es demani a l’Ada Colau -exalcaldessa de Barcelona-, sobre les múltiples anades als jutjats davant les denúncies d’Aigües de Barcelona per l’intent de municipalitzar la gestió de l’aigua metropolitana. 

Que Abertis vulgui millorar els seus beneficis s’entén, totes les empreses ho pretenen. El que no s’entén és que els partits polítics no tinguin una visió àmplia del país vetllant per l’equilibri i la racionalitat territorial.

Aquest desdoblament també mostra la competició comercial entre territoris. Cada setmana surten de l’àrea metropolitana centenars de milers de vehicles en direcció a la Cerdanya i Andorra. El trànsit es fa o per l’Eix del Llobregat i el túnel del Cadí o per la C-17, per Osona el Ripollès i la Vall de Ribes, fomentant així les economies del conjunt de serveis del seu recorregut. Per facilitar els accessos al túnel del Cadí i augmentar els peatges, Abertis vol millorar el tram Bagà-Berga, però pagant la Generalitat. Aquest és el fonament d’una qüestió molt simple, cada vehicle que passi per Berga-Bagà és un vehicle que deixarà de passar per Osona, el Ripollès i la Vall de Ribes. Aquests dos trajectes es fan la competència.

Que l’equilibri territorial no té bona salut al nostre país, ho pateixen els habitants de Girona i l’Alt l’Empordà quan volen anar a esquiar a Andorra, la Vall d’Aran o arribar al País Basc. Segons com, la millor solució és fer el recorregut per les carreteres franceses, emprar les espanyoles pot ser un malson. Que comunicacions espanyoles depenguin de França no deixa en bon lloc la planificació territorial. Per solucionar aquesta disfunció es va idear l’Eix Pirinenc i l’Autovia Pirinenca. Un element fonamental d’aquests eixos és la comunicació entre el Ripollès i la Cerdanya mitjançant el túnel de Toses, un projecte aprovat des de fa més de vint anys. Tant el túnel com la variant de Ribes de Freser, que evitaria que la C-260 sigui també un aparcament, no es troben avui dia dins les planificacions pirinenques. Bona part d’aquest oblit és degut a la capacitat d’Abertis per condicionar les polítiques dels governs de l’Estat.

Fa uns dies es varen convocar eleccions al Parlament de Catalunya i d’aquí a unes setmanes també ho seran al Parlament Europeu. Els partits polítics demanaran el vot dels ciutadans oferint la il·lusió dels seus programes. Després dels quatre anys de la legislatura es veurà que algunes propostes hauran quedat en no res condicionades pels interessos dels grups de pressió. Un tema, també d’actualitat, és la desafecció dels ciutadans envers la democràcia amb l’augment de la abstenció. Que els grups de pressió s’imposin a la voluntat popular no estarà en les arrels d’aquesta desafecció?