La faldilla curta

1En Miquel em mira estranyat: Però quines tonteries dius?, exclama, entre sorprès i divertit. Havíem quedat per anar a prendre alguna cosa i li he demanat si podia pujar un moment a casa. Quan li he obert la porta, no li he dit ni hola que ja li he deixat anar la gran pregunta: «Sigues sincer: creus que aquesta faldilla és massa curta?»

2. Tornava a casa amb la Teresa i la Mariona, veníem d’un sopar amb altres amics. Jo portava la mateixa faldilla, i la Teresa, enmig d’una conversa sense cap mena de transcendència, va comentar que ella no tindria el valor de posar-se «una cosa tan curta» com la que portava jo. «Per què?», vaig contestar, sorpresa. «Ui, jo tampoc m’atreviria pas», va dir la Mariona. «De veritat? Però per què? Tan malament vaig?» Ui, no, no, no volia pas dir això, a tu et queda molt bé, sí, si tu t’hi sents bé, genial, però a la nostra edat jo ja no em sento còmoda ensenyant les cames, jo tampoc, prefereixo anar amb pantalons o faldilla llarga, exacte, i mira, si fos a la costa, encara, però aquí, a Girona, tan curta, no hi aniria faria pas. Jo no sortia del meu astorament. Què vol dir, a la nostra edat? Què vol dir que no us sentiu bé ensenyant les cames? Si esteu estupendes i si a algú no li agrada, que no miri. Riuen, em recorden quan ens en fotíem de l’Ana Obregón perquè tenia 40 anys i es vestia com si en tingués 20, «i nosaltres ja tenim els 50».

3. Danae Mercer! Els hauria d’haver parlat de la Danae Mercer, a la Teresa i la Mariona, em vaig dir a mi mateixa un parell de dies més tard. Però em vaig quedar tan xocada que no vaig saber reaccionar, i no els vaig poder explicar com aquesta model i periodista mostra que fins i tot els cossos que semblen perfectes no ho són, com ensenya sense vergonya la seva cel·lulitis, les seves estries, els seus sacsons, la flaccidesa i el despenjament de la seva pell. Que les xarxes socials ens imposen uns canons de bellesa inassumibles per a la gran majoria de nenes, noies i dones. I que la majoria de fotos de cossos ideals que veiem a Instagram ens les podríem fer nosaltres a casa amb una mica de traça i una bona il·luminació. Però els bons consells de la Danae queden molt lluny de mi quan s’hi interposen les paraules de les meves amigues: com pot ser que a la meva edat porti una faldilla tan curta?

4. Sense deixar la cara de sorpresa, en Miquel insisteix: «Però per què em preguntes això? Vas moltes vegades amb faldilla curta i mai has pensat en aquestes coses. Què t’agafa, ara?». Jo també insisteixo: «Ja, però… potser aquesta faldilla és massa curta. Potser ja no tinc edat per portar-la, no? Potser no em queda bé i jo no me n’adono. Potser…» En Miquel em talla. «Estàs carregada d’òsties. I estàs guapíssima. Va, anem». Faig una última ullada al mirall, encara dubtosa, però agafo l’abric, el bolso, les claus i corro darrere seu, amb les meves cames –que fa més de mig segle que em porten a tot arreu– tan poc cobertes per la faldilla massa curta que tant m’agrada.

Subscriu-te per seguir llegint