La farsa dels Comuns amb el Hard Rock

El 21 de novembre de 2021, l’aleshores secretari general de Junts, Jordi Sànchez, desafiava als Comuns quan es plantejaven donar suport als pressupostos de la Generalitat: «Que quedi clar, no tindran un gir de 180°, ni 90°, ni 40°, ni 20°. Junts no sacrificarà uns bons pressupostos per les polítiques nefastes de l’Ajuntament de Barcelona. No permetrem que afectin el país». L’endemà, després que la CUP deixés plantat al Govern, el grup liderat per Jéssica Albiach va retirar l’esmena que havien presentat permetent la seva aprovació. Els Comuns van fer veure que plovia, es van empassar la dignitat i endavant les atxes: estaven en joc els pressupostos d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona (van obligar Ernest Maragall a votar-hi a favor en un intercanvi de cromos). I això que, l’agost d’aquell any, el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, havia anunciat que veia difícil que el seu grup avalés els comptes de la Generalitat per al 2022 per la seva disconformitat amb els grans projectes del Govern d’ERC i JxCat, entre els quals figurava el famós Hard Rock.

Els Comuns, que ara s’han carregat els pressupostos de 2024 provocant l’avançament electoral, són els mateixos que també van aprovar els comptes d’un govern encapçalat pel president més reaccionari i més sectari que ha tingut mai Catalunya, Quim Torra. Tant Ada Colau, com Jéssica Albiach van aparèixer somrients al costat del president vicari mentre es negociaven uns comptes que es varen aprovar gràcies a una abstenció dels Comuns, que, en la pràctica, era un vot afirmatiu. El 4 de desembre de 2019, dos dies després que Albiach acudís a la Generalitat a negociar els pressupostos, el Govern català prorrogava la llicència per al complex Hard Rock, que vencia aquell dia. Ni Albiach, ni ningú dels Comuns van exigir al reaccionari Quim Torra que la deixés caducar.

Per quins set sous acaben de carregar-se els pressupostos de 2024 amb l’excusa d’un Hard Rock que continua igual que el 2019 i el 2021, i sense dotació pressupostària? Catalunya és un cas ben curiós. Dos partits que es fan dir d’esquerres com els Comuns i la CUP, que no vol dir que ho siguin, acaben sempre fent de crossa de la dreta més nacionalista: els cupaires van investir Carles Puigdemont i Quim Torra, i els Comuns van salvar primer els pressupostos de Quim Torra i després els del govern ERC/Junts quan el conseller d’Economia era Jaume Giró, de Junts. Ara, acaben de tombar els d’ERC, qualificats d’expansius per la majoria dels experts, que comptaven amb el suport del PSC.

En Comú Podem, o com es diguin ara, és un poti-poti de gent diversa on preval sempre l’ànima nacionalista, sobretot la del triumvirat dirigent integrat per Albiach, Asens i Colau. No passa res per ser nacionalista, tota la Catalunya oficial ho és, però les coses clares i la xocolata espessa. Durant el procés, els Comuns eren dels que deien «ni independència, ni 155», però sempre van estar, i han estat, lleials als nacionalistes que van vulnerar totes les lleis. Jaume Asens i Jéssica Albiach han fet una gira per diferents ciutats catalanes, entre elles Girona, per vendre les bondats de l’amnistia (ni Junts, ni ERC han arribat a tant). Dimarts passat, Jaume Asens, el que va dir que «és bo per a Catalunya que Sánchez depengui de Puigdemont», participava en un acte titulat «Debats, Independentistes, Sobiranistes, Republicans» amb Joan Tardà (ERC) i Josep Rius (Junts). De debò, aquest és el lloc d’un partit d’esquerres? La preocupació de les esquerres no hauria de posar l’accent en altres matèries en un país on tot va de capa caiguda?

Gràcies als Comuns quedaran bloquejades, entre moltes altres, diverses inversions per pal·liar aquesta emergència que és la sequera. Catalunya continuarà essent la comunitat autònoma de règim comú on les rendes més baixes paguen l’IRPF més elevat d’Espanya, després del rebuig a uns pressupostos que, en la seva llei d’acompanyament, establien una rebaixa d’un punt en el primer tram de tributació, que beneficiava al 73% dels contribuents. De rebot, tampoc no hi haurà Pressupostos a Espanya, ni a l’Ajuntament de Barcelona. Un gran servei al país i a la gent treballadora. La gran pregunta és cui prodest? Quin benefici en treuen els Comuns d’aquesta irresponsabilitat, més enllà d’una suposada venjança d’Ada Colau?

Subscriu-te per seguir llegint