Opinió

Lobbys, llotges i trens

Fa més de vint anys, la Unió Europea va anunciar una aposta ferma pel ferrocarril, tant per al transport de persones com de mercaderies. La iniciativa va acabar derivant en un ambiciós pla d’obres i un mecanisme per a finançar-lo. A casa nostra, havia de suposar, per fi, la culminació de l’anomenat Corredor Mediterrani, des d’Algesires fins a la Jonquera.

Tots plegats hem perdut el compte dels terminis incomplerts en la finalització del projecte, però ja saben que els anuncis governamentals i els programes electorals solen ser la versió política d’El conte de la lletera.

L’any 2016, empresaris de tot l’arc mediterrani van crear un lobby potentíssim i ben finançat que cada any organitza actes per pressionar el govern de torn i accelerar les obres. Tot i els avanços dels darrers anys, també és cert que hem descobert que el Mediterrani passa per Madrid, amb un ramal del corredor que avança més ràpid que el de la costa. Adif n’acaba de licitar el projecte del tram aragonès, que estarà operatiu el 2025.

Malgrat la força dels empresaris i la feina d’entitats com Ferrmed,el ramal que uneix Andalusia, Múrcia, València i Catalunya avança més lentament. L’Espanya radial persisteix i el lobby més potent segueix seient a la llotja del Bernabéu.

Subscriu-te per seguir llegint