Informar o manipular

Mai en la història coneguda hem tingut les persones tants mitjans, maneres, formes i facilitats de comunicació com ara. Mitjans audiovisuals diversos, diaris, revistes, telefonia, correus, etc. Però, si examinem les notícies, els informes, els comunicats de les diferents fonts de comunicació que rebem cada dia, siguin correus electrònics, whatsapps, trucades, informatius múltiples, ens adonem de la nostra vulnerabilitat i indefensió davant l’allau de notícies, sovint interessades i manipulades, essent difícil destriar el gra de la palla, la veritat de la mentida, el coneixement objectiu de la simple opinió. Sembla que impera el món dels interessos particulars o de grups en lloc de la comunicació sincera i respectuosa amb la veritat. I no cal dir que, interessadament, són molts els que ja posen en qüestió la línia divisòria entre veritat i mentida, entre opinió i informació, entre objectivitat i subjectivitat, on tot s’hi val mentre aconsegueixin algun benefici particular o de grup. I no parlem de les acusacions i tergiversacions, o creació de notícies dirigides a desacreditar grups contraris o persones incòmodes.

Ens han acostumat a veure com a normal i acceptable informacions contradictòries sobre els mateixos fets. Només cal mirar informatius diferents, o llegir diaris diversos, per constatar el que dic, ja que, sovint, embolcallen els fets d’opinions interessades que modifiquen, tergiversen i manipulen les dades objectives. I no parlem de la quantitat de mentides, mitges veritats, o simples invencions que circulen per les xarxes socials, emparant-se amb un covard anonimat o al·legant el dret a la lliure expressió i manifestació. No podem ignorar que el dret a opinar i expressar-se no es pot separar de l’obligació ètica de no mentir, de no enganyar, de no manipular. La decència en les comunicacions i informacions és imprescindible per afavorir una societat viva, activa i participativa.

I, per cert, els mitjans públics de comunicació, pagats amb diners de la ciutadania, haurien de ser, en aquest sentit i respecte al títol d’aquest article, exemple de respecte, consideració i defensa de la veritat i objectivitat en les informacions que transmeten. Aquests mitjans no han d’estar al servei dels corrents del poder polític, ni el poder polític hauria de condicionar les donacions o subvencions als diversos mitjans de comunicació d’acord amb la seva obediència o seguidisme. El diner públic no ha d’afavorir manipulacions informatives, el que ha de fer és afavorir la pluralitat i el respecte a la diversitat, des del compromís amb una informació objectiva, de fets i no d’opinions. L’opinió se la de fer cadascú, però sobre fets, esdeveniments i dades reals i objectives, al marge dels interessos de grups, coneguts o a l’ombra. Des dels mitjans públics s’ha d’informar, no manipular, s’han d’oferir dades objectives, i no opinions partidistes o interessades. És una exigència ètica i una responsabilitat social.

Subscriu-te per seguir llegint