Necessitem lideratge

L’altre dia parlàvem del canvi de rumb que ha de fer la societat catalana cap a una recuperació de valors perduts que ens haurien de conduir a una millora del benestar. Cal retornar la il·lusió de voler una societat millor, dèiem. 

La creació d’un relat adient: el retorn al treball, a la solidaritat, a la responsabilitat, a voler un demà millor pels nostres fills... demana direcció, un lideratge del que fa anys estem orfes.

El lideratge és la capacitat d’influir i guiar altres persones per assolir objectius comuns. Per això ha d’inspirar confiança i motivació, fomentant la cooperació i el treball en equip, ha de comunicar de manera efectiva, transmetre idees de forma clara i persuasiva, ha de saber prendre decisions difícils i gestionar situacions complexes amb responsabilitat, ha d’adaptar l’estil a la situació i a les necessitats del moment, ha de ser capaç de desenvolupar el potencial i les capacitats de les persones, pensant en el llarg termini, ha d’actuar amb respecte, cura i justícia, buscant el bé comú.

Al món sembla que hi ha una manca de bons líders, essent una minoria, car un bon líder va més enllà de simplement tenir un càrrec de poder o autoritat. En la història es citen com a líders destacats a Winston Churchill, a Nelson Mandela, a Mahatma Gandhi, a Alexandre el Magne, a Juli Cèsar, a Joana d’Arc, a Josep Guardiola i a Coco Chanel, líders que van destacar per la inspiració, comunicació efectiva, presa de decisions responsables, adaptabilitat al moment i enfocament ètic. Si comprovem les aptituds d’un bon líder podríem pensar que Adolf Hitler i Benito Mussolini, amb la seva capacitat d’arrossegar masses també ho devien ser. Llavors, ser líder d’un règim totalitari i feixista, que utilitza la propaganda, la manipulació i el culte a la personalitat per mantenir-se al poder, governar amb repressió, la persecució de minories, l’eliminació dels oponents polítics, els converteix en líders falsos?

La resposta és que un bon líder ha de tenir ètica, ha de ser honest i coherent. Ha de tenir empenta, dinamisme i passió, i cal que la transmeti a la resta. Ha de dirigir i assumir responsabilitats, no quedant-se quiet davant un repte i una injustícia, ha de ser el primer en donar exemple, fent un pas endavant encara que els altres no l’hagin fet. Ha de tenir confiança en si mateix perquè en certs moments haurà de prendre la decisió sol de forma arriscada per grans compromisos pels altres, tot i la possibilitat de perdre credibilitat o perdre la seva posició. L’autoestima és essencial per mantenir-lo segur i confiat en allò que fa, tot i reconèixer errors propis i rectificar el camí. Ha de ser humil, sense ego, no fent-se seves les propostes dels altres. Ha de ser creatiu, amb la possibilitat de veure les coses de forma diferent a com les veuen els altres. Ha de ser interactiu, obert i comunicador. Ha de ser empàtic, veient les situacions amb els ulls dels altres i ha de dir les coses evitant les emocions negatives que no trenquin vincles emocionals amb massa gent. Ha de demanar implicació, col·laborant ell mateix en els processos, tasques i participar activament en l’activitat general. Finalment ha de trencar dogmes, estructures i normes obsoletes i crear nous camins, capaç de crear visions d’una situació futura, amb capacitat d’innovar i pensar diferent.

És difícil que un bon líder ho pugui ser sense tenir una formació humana, científica i tecnològica determinada, sense que hagi treballat en el món real, veient de prop els problemes mundials. La societat és capaç de donar líders, tot i que la forma que té ara d’enrasar per baix els nivells de formació, enlloc d’aflorar l’excel·lència, ho fa més difícil. Per altra part, el descrèdit de la política fa impossible que persones que serien adequades per liderar la política s’atreveixin a entrar-hi. Creieu que no hi ha gent a la que se li respecta la seva trajectòria, el seu saber, la seva comunicació? N’hi ha un munt en empreses i associacions civils, però no faran mai el pas públic pel descrèdit i la baralla de bar en la que s’ha convertit permanentment la política. 

Per obtenir més benestar social és urgent reconduir-la cap al foment del Valor Afegit Brut (VAB) i per això es necessita impulsar la innovació i la tecnologia a la indústria, promovent la indústria 4.0 i la digitalització. També fomentant la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial, donant suport a la fabricació de productes d’alt valor afegit, com vehicles elèctrics, bombes de calor, sistemes de càrrega... Cal millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses, facilitant l’accés a un finançament que permeti la modernització i l’eficiència de processos, també promoure la formació i competència dels treballadors. S’han de potenciar sectors industrials estratègics, identificant-los, impulsant clústers i ecosistemes industrials, i promoure la internacionalització. Finalment s’ha d’afavorir la sostenibilitat ambiental, incentivant la reducció d’emissions de CO2 i la d’aigua, promoure l’ús de fonts d’energia renovable i l’eficiència energètica, a més de fomentar l’economia circular i la minimització dels residus.

Sense aquestes polítiques, que permetin reactivar el motor del creixement econòmic, el país no retornarà a la creació de benestar: s’ha de frenar la caiguda que hi ha en els darrers anys, on es va suplint el pes industrial pel del turisme de baix valor afegit.

I tot això no es fa sense un líder dels de debò, amb prou bagatge intel·lectual, experiència, reconeixement pel camí recorregut, capacitat de direcció, empàtic i humil.

És tasca de tots cercar-lo i fiar-li el camí de reforç del benestar que havíem aconseguit i que percebem que es perd. Continuar amb una direcció on el president, el conseller, el secretari i el director general siguin aprenents, perquè és la primera vegada que dirigeixen, és una catàstrofe general de la que n’hem de sortir corrents.

Subscriu-te per seguir llegint