Presència catalana en els orígens del projecte europeu (i III)

El lehendakari Aguirre i Madariaga es van trobar a les sessions del Congrés de la Haia. La perseverant maquinària de relacions internacionals del Partit Nacionalista Basc va aconseguir que els que no eren inicialment convidats assistissin com a observadors per acabar sortint com a delegats. Les connexions internacionals del nacionalisme basc. Madariaga va prendre consciència dels tentacles del grup basc i va demanar el concurs dels grups bascos i catalans per constituir un interlocutor espanyol del Moviment Europeu.

L’èxit del Congrés i l’eclosió d’un europeisme d’acció van portar els promotors de la iniciativa, el Comitè Internacional dels Moviments per la Unitat Europea a constituir-se com a Moviment Europeu a l’octubre del mateix any 1948, impulsant una Europa unida i federal.

El Moviment Europeu internacional va posar com a condició a Madariaga que el futur Consell espanyol agrupés totes les sensibilitats polítiques ideològiques i territorials. El Moviment Europeu Internacional es va fundar el 25 d’octubre del 1948 amb la voluntat d’agrupar tots els impulsors del Congrés de la Haia. El Comitè Internacional dels Moviments per a la Unitat d’Europa era el grup promotor del Congrés de la Haia i alhora receptor d’alguns grups europeistes de postguerra. El Moviment Europeu naixia la tardor de 1948 i tenia interès a tenir representació als diferents estats europeus. La seva representació en el cas espanyol plantejava el repte afegit d’agrupar totes les forces polítiques i personalitats favorables a l’europeisme i al retorn dels valors democràtics a Espanya. Que el Moviment Europea Internacional desitgés la integració de totes les sensibilitats polítiques en el futur referent espanyol es pot interpretar com una invitació a qui va liderar la presència espanyola al Congrés de la Haia; Madariaga, a incorporar els grups dirigents bascos i catalans a la creació del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu. Madariaga veia l’espectre polític en termes ideològics i considerava que tenia interlocució amb les tres grans famílies ideològiques europees posteriors a la Segona Guerra Mundial: democratacristians, socialdemòcrates i liberals. El mateix Madariaga va ser elegit primer president de la Internacional Liberal el 1947. El missatge del Moviment Europeu convidava Madariaga a instar la col·laboració dels governs nacionalistes català i basc a l’exili.

Així, el gener del 1949 es van reunir els governs basc -Aguirre i José María Lasarte- i català -Josep Irla, Carles Pi i Sunyer, Josep Tarradellas i Ramon Nogués- per abordar la creació d’un Consell Federal. De la reunió dels governs basc i català a l’exili va sortir l’aposta per crear un Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu que hauria de tenir present les realitats dels pobles basc i català en la formació del Consell espanyol. L’acordat entre els representants dels dos governs a l’exili tindria els seus ressons a la reunió del 7 de febrer de 1949 a París quan es va constituir el Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu (CFEME),

En aquells anys, l’oposició al règim franquista tenia esperances d’un canvi de règim a Espanya. Els anys compresos entre 1945 i 1950 van ser els que el règim franquista va estar més aïllat i en perill de ser enderrocat per les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial. L’1 de març de 1946 França va tancar la frontera amb Espanya i el 12 de desembre de 1946 l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució instant als Estats membres a la retirada dels Ambaixadors acreditats a Espanya (només es van quedar els de Portugal, Argentina, República Dominicana i la Santa Seu).

El 7 de febrer de 1949 es van reunir personalitats europeistes espanyoles a la seu del Govern basc a l’exili a París per constituir el Consell Federal que era la federació dels nuclis català i basc amb altres europeistes espanyols opositors al règim dictatorial espanyol i partidaris de la construcció d’una Europa unida i federal. Els comunistes van quedar exclosos com succeïa habitualment a les reunions dels opositors a l’exili. Van participar a la reunió socialistes, republicans, liberals i observadors liberals monàrquics juanistes. En aquella reunió, bascos i catalans eren majoria. A la reunió va emergir el debat pendent entre les opcions d’un Consell Espanyol de matriu unitària o un Consell Federal que reconegués les realitats de l’europeisme basc i català en el marc del conjunt espanyol. A la reunió van ser presents, entre d’altres, José Antonio Aguirre, Carles Pi i Sunyer, Ramon Nogués, Josep Tarradellas, Joan Sauret, José María Lasarte i Francisco Javier de Landaburu.

Havent consens sobre la creació del Consell espanyol, van sorgir discrepàncies i debats pel que fa a l’estructura que havia de tenir el Consell espanyol. S’hi van platejar dues opcions: o un consell nacional organitzat per partits o corrents ideològics, tal com defensaven socialistes i liberals, o alternativament un consell federal que era l’opció defensada pels partits catalans i bascos. El fet que aquests segons fossin majoria va permetre que s’acabés decantant el debat a favor d’una estructura federal. Així va néixer el Consell Federal del Moviment Europeu que es va dotar d’una constitució interna redactada per José María Lasarte. Madariaga va ser escollit primer president i posteriorment president d’honor de per vida. Tant Madariaga com Lasarte es van incorporar, en paral·lel, al Consell Internacional del Moviment Europeu. El primer com a president de la secció cultural i el segon com a representant del Moviment Socialista per als Estats Units d’Europa. Al Consell Federal espanyol es van establir quatre vicepresidències, una per a cada organització membre: el Moviment Socialista per als Estats Units d’Europa, la Unió Liberal i els moviments federalistes català i basc. En el cas català, la vicepresidència la va assumir Carles Pi i Sunyer. Les bases redactats per Lasarte ja contemplaven la creació de consells territorials.

El reconeixement del triomf del model federal va suposar, també, la creació de sengles consells català i basc. El juny de 1949 Carles Pi i Sunyer va ser elegit president del Consell Català i les seves oficines es van ubicar al número 5 de la rue Faubourg Poissonnière a París, encara que poc després es van traslladar al número 18 de la rue d’Enghien. A la fundació del Consell Català del Moviment Europeu van intervenir quatre exiliats de diferent adscripció ideològica que ja havien participat a la fundació del consell federal: Enric Adroher, Josep Rovira, Josep Sans i Joan Sauret.

Subscriu-te per seguir llegint