Arguments més aviat poc consistents

Després d’un període de relativa calma, ha revifat la polèmica del macroparc eòlic marí que alguns volen instal·lar al Golf de Roses, a causa de dues causes principals: que la Generalitat (a través de l’IREC) s’ha entestat a l’anomenat Plemcat sota l’eufemisme de ser un projecte de recerca i que el Ministerio de Transición Ecológica ha sotmès a consulta, després d’un notable retard, l’esborrany del Real Decreto per adjudicar els espais i les connexions. Això ha suposat un desplegament de càrrecs pel territori explicant als alcaldes la bondat de tot plegat, actes suposadament institucionals a favor d’una determinada opció, redacció de tota mena d’al·legacions i manifestos, a més d’informació a peu de carretera per part d’organitzacions ecologistes.

S’ha tornat a obrir la caixa dels trons, en un context en què la reducció continuada de la demanda elèctrica, amb un excés d’energies renovables que la xarxa de transport no pot assumir, ha provocat una caiguda de preus que ben segur posa en crisi el negoci previst. Podria passar que no fossin raons ecològiques sinó econòmiques les que aturin el desenvolupament de l’eòlica matina flotant.

Mentrestant, tafaner com soc dels temes ambientals, he fet un petit recull de l’argumentari emprat pels que es mostren ferms partidaris del parc marí flotant a l’Empordà, per construir una petita crítica, tan objectiva com pugui.

Alguns afirmen que «les centrals fotovoltaiques i parcs eòlics (terrestres i marins) són imprescindibles per a garantir el subministrament d’energia a centres urbans, indústria o equipaments essencials». Evidentment que estic d’acord en aquesta afirmació, però si s’analitzen les dades amb relació a l’energia eòlica marina, segons estimacions optimistes de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat 2050), suposarà un 6,6% del total de renovables l’any 2030 i un 5,7% l’any 2050. No es pot qualificar de fonamental i clau per una transició energètica a una tecnologia que no arriba a cap cas al 7% del total de les renovables que fan falta i quan a tot Catalunya només hi ha (segons diuen alguns), un sol emplaçament apte (LEBA1, al Golf de Roses).

Sovint tot plegat parteix d’una premissa equivocada: més patirà la biodiversitat marina del Golf de Roses amb el canvi climàtic que per la instal·lació d’un parc eòlic marí. És a dir, o posem els aerogeneradors o el caos. Això porta a afirmar a alguns «la gran necessitat que la zona de l’Empordà compti de manera urgent amb el recurs de l’eòlica marina». Fins on jo sé, el canvi climàtic és un fenomen global i, malauradament, un GW instal·lat a la badia no penso que sigui decisiu per a torçar els pitjors escenaris de l’IPCC. O es pensa que amb el parc eòlic marí, el Golf de Roses seria una illa de biodiversitat en una mar Mediterrani destrossat? I donat que tot compta, per a tranquil·litzar consciències que es poden veure afectades sense aerogeneradors que es puguin veure des d’Empúries, es podria mirar de situar la mateixa potència de renovables a un altre lloc on no fes tant mal.

En tot cas, repto que algú demostri que no és possible cap altra alternativa per aconseguir els objectius totals de renovables fixats pel Proencat als horitzons 2030 i 2050, que situar un parc eòlic industrial al bell mig d’un espai d’alt valor ecològic i destrossar, almenys durant trenta anys, el paisatge únic de l’Empordà.

Però potser l’argument més esperpèntic de tots és quan hi ha qui qualifica els parcs com a «estacions de monitoratge de l’estat del medi marí i, per tant, la inclusió de sensors i programes de seguiment de paràmetres físics, químics i ecològics». Caram! O sigui que per avançar en el coneixement de l’estat del mar cal instal·lar més de 60 andròmines, de més de 250 m d’altura a un espai relativament petit? No existeixen boies que sense tanta parafernàlia poden fer el mateix? Si em permeteu l’exemple, seria com dir que a una bella cala de la Costa Brava, arran de mar, és interessant construir gratacels de més de 100 m d’alçada ja que d’aquesta manera podrem instal·lar sensors meteorològics a dalt de tot per saber quin temps fa.

I per acabar aquest petit repàs, hi ha qui al·lega una altra bondat: «l’aprofitament de les infraestructures per tal que esdevinguin biòtops marins que afavoreixin una millora de la biodiversitat marina». És el mateix argument emprat al seu dia per enfonsar vaixells en lloc de desballestar-los o omplir el litoral d’esculls artificial, moda sortosament superada. Penso que alguns tenen un concepte equivocat de biodiversitat marina, o almenys no coincideix amb el que defensa les lleis de l’ecologia. No consideren els estralls que la instal·lació pugui fer als ecosistemes de gran valor ja existents; només veuen una oportunitat que situar estructures sòlides (flotadors i cadenes d’ancoratge) ajudin a l’aparició d’altres comunitats de substrat dur, diferents evidentment a les sorrenques que ocupen quasi tot l’espai de la LEBA1. És a dir, convertiran la zona en una mena de parc temàtic. Si es rega i s’adoba un desert es pot convertir en un prat alpí; això seria millorar la biodiversitat?

La rendició d’alguns als parcs eòlics industrials, fins i tot de manera contradictòria al que han defensat durant molts anys, els fa recorre a raonaments cada cop més ridículs. 

Subscriu-te per seguir llegint