Trobar les paraules, explicar històries

S’ha parlat molt d’aprenentatge arran dels resultats de l’informe PISA, que ens deixaven en mal lloc. Però avui no parlaré tant d’educació reglada com de la política entesa, com deia Campalans, també com educació. Avui s’entén sovint la política bàsicament com a comunicació i la demoscòpia esdevé el fil conductor per a dirigir el timó de les propostes i de la governança dels partits, es cerca l’opinió de l’elector, que de fet en bona part és conformada per agents externs poderosos, i no tant la seva transformació cercant els seus conflictes i donar-li els mitjans per a superar-los.

La meva experiència com a professor m’ha servit en la política. Sempre he mantingut com a mitjà per arribar als meus alumnes l’enorme poder didàctic d’una de les formes més antigues d’ensenyar: explicar històries. Organitzava les lliçons, els continguts, a partir d’un conflicte a resoldre –és a dir, partint de la pregunta i no anant a la resposta– fet clau per a la seva motivació. L’aprenentatge es basa en la construcció del significat i qualsevol circumstància que faciliti aquesta tasca, facilitarà l’aprenentatge. Això inclou els mecanismes per aprendre la nostra llengua i la nostra història.

Com a avi també soc conscient que les històries són un dels recursos més eficaços per a què els nens aprenguin nou vocabulari, i la riquesa del vocabulari en la infància –en totes les edats– és un important predictor de la comprensió lectora. Per això compartir lectures amb els nens des de ben petits és una de les coses més senzilles però més extraordinàries que podem fer –avis i pares a casa i mestres a les escoles– per a contribuir al seu desenvolupament.

A la pregunta de què és el més rellevant que ens caracteritza com a espècie, la meva resposta seria sense cap dubte la nostra extraordinària capacitat per al llenguatge. I si el llenguatge impregna profundament la nostra cognició i és el mitjà més eficient de representar i compartir les nostres experiències i idees, cal tenir ben present el poder de la paraula! En l’educació i en la política entesa com a eina educativa, també.

En política cal explicar històries que ens commoguin, que cerquin respostes rellevants a partir de preguntes significatives, que tractin als ciutadans com el que són, protagonistes sense els quals els canvis són impossibles. Cal defugir de sortir a la tribuna llegint quelcom que, pot ser, t’han preparat, perquè res del que diguis interessarà a ningú. Has de saber el que dius i perquè ho dius. Ens hem d’adreçar als ciutadans no com si fossin objectes a manipulat sinó subjectes a mobilitzar. Las paraules sense idees són xerrameca, les idees sense paraules no són res.

Subscriu-te per seguir llegint