Exitosa prova pilot de viure sense policia

A Barcelona acaben de descobrir que a la CUP no li agrada la policia. En un recent acte públic, la seva exdiputada Basha Changue va afirmar que no cal més policia, sinó «protecció comunitària», sigui això el que sigui. Barcelona, com sempre des que Presidentorra va nomenar Girona «capital de la Catalunya autèntica» -això, inaugurar una fira de ratafia i col·locar una pancarta durant dos dies, són les tres úniques accions que se li recorden- va amb retard respecte de Girona. Aquí fa temps que sabem que la CUP prefereix que no hi hagi policia, i no perquè alguns dels seus militants podrien ser objecte de recerca -o no només- sinó per una qüestió de principis: com menys policia hi hagi, millor es redistribueix la riquesa, que és al que aspira un partit revolucionari com Déu mana. La riquesa s’ha de repartir, i si no és a les bones, la poca presència policial facilita que sigui a les males, cosa que enorgulleix la CUP.

Al meu barri, Santa Eugènia, ens van construir fa molts mesos una comissaria. No qualsevol comissaria, sinó una que ocupa una antiga masia, de la qual s’ha conservat la façana. Una filigrana de comissaria que, ja que no serveix per a res més, segur que aconsegueix algun premi de disseny o d’arquitectura d’aquells que es reparteixen anualment, vénen fins i tot ganes de passar la nit al calabós, segur que el menjar seria desconstruït. Utilitzo el condicional perquè la comissaria no funciona, el fastuós edifici espera des de fa més d’un any que li assignin una dotació de policia municipal. Per fortuna, això no ocorrerà, ja que a Girona governa la CUP, que -com hauria de passar a Barcelona amb més freqüència del que ja passa- accelera la redistribució de la riquesa. No és que en el meu barri n’hi hagi gaire, però sense policia, la poca que hi ha canvia de mans amb relativa diligència, cosa que els veïns agraïm a l’alcalde i al seu equip.

Si, Déu no ho vulgui, l’ajuntament complís la seva obligació de posar en marxa la comissaria, el barri moriria. Ara són freqüents els assalts a comerços, les pallisses per a robar-li a algú el que poc que du a la butxaca, i fins i tot alguna baralla a cops de matxet, que segur que al darrere té algun assumpte relacionat amb droga, és a dir, amb diners. Fins i tot els voltants de la inútil comissaria s’omplen d’intercanvis de tota mena -de tota mena de substàncies, vull dir-, que amb agents a prop serien més dificultosos, es podria donar fins i tot el cas d’un augment en el preu -la llei del mercat és així de cruel-, cosa que el govern municipal fa bé d’impedir. Fa pocs dies, un avi de 90 anys amb qui intercanvio unes paraules a la Tahona quan coincidim esmorzant o veient el futbol, em va explicar que havia anat a treure diners del caixer i un parell de joves li van pispar mil euros. L’home m’ho relatava resignat, sap que la idiosincràsia del nostre barri és aquesta, i sap que amb una comissaria a prop, perdríem aquesta part de la nostra identitat. Un altre veí, d’uns setanta anys, feia saber amb orgull que a ell, abans de robar-li, li havien pegat i deixat a terra, i va tenir sort que «un moro en patinet» (sic), el va ajudar.

Detalls com aquests ajuden que circulin els diners, que és la base del nostre sistema monetari. Si la recepta de la CUP funciona així de bé a la perifèria de Girona, bé pot funcionar a Barcelona i a la resta de Catalunya, com sap Basha Changue. Cert és que a Girona els de la CUP es fan dir Guanyem, però fou per a avisar que, tal com va succeir a la que van tocar poder, s’augmentarien el sou i hi hauria més dedicacions exclusives (Guanyem Més Diners en deu ser la denominació completa). En el fons continuen sent de la CUP i la seva prioritat és que, d’una forma o una altra, tots els ciutadans facin diners. La policia sol ser un fre per a aquest tipus d’economia.

Subscriu-te per seguir llegint