Planificant amb temps l’exili

Aquesta temporada, serà que per culpa del canvi climàtic ja ha arribat la calor, s’han avançat els exilis, que és com d’uns anys ençà es coneix a Catalunya el que abans eren vacances. Com que la calor ataca, ahir mateix set catalans més es van exiliar a Suïssa, on el clima és més benigne, fins i tot podran lluir una rebequeta quan surtin de nit a prendre gintònics. Fan bé, ells que poden, d’avançar el seu exili al mes d’abril i fins i tot de perllongar-lo tant com els plagui, jo, en canvi, hauré d’esperar que arribi l’estiu per a agafar el meu meset d’exili a l’Escala, que no és el mateix que Suïssa però tampoc està malament (tot i que si aconseguís una bona caixa de resistència, capaç seria de canviar de destí a darrera hora i exiliar-me un parell de setmanes al Carib). Quan van finalitzar l’exili estival de l’any passat, vaig reunir els meus fills i els vaig prometre solemnement: «Ho tornarem a fer!», per tant no em queda altre remei que repetir, i més tenint en compte que ells em van mirar amb respecte i van exclamar «quanta dignitat!».

D’aquí a poc, a totes les famílies tindrà lloc l’eterna discussió.

-Aquest any anem d’exili a la platja o a la muntanya?

Jo sóc més de platja, que no hi falten mai turistes prenent el sol en tanga, mentre que els exiliats a Suïssa no veuran més tetes que les de les vaques pasturant. A més, per a exiliar-se a Suïssa cal gaudir de possibles, no està a l’abast de tot el món. Cadascú fa el que pot, jo, mentre espero l’estiu, m’exilio un parell d’hores diàries al bar La Tahona, a sota a casa, i em sento més feliç que un llatí en patinet elèctric. El meu amic Joaquín, taurí ell, s’ha exiliat tot aquest cap de setmana a Sevilla, on toreja Morante. I conec un paio que cada any es tira un exili a boca plena a Montecarlo, amb acompanyant de pagament, fins i tot aprofita per a jugar en el casino. L’important és exiliar-se on sigui. Al meu barri, la majoria dels veïns són treballadors que no poden exiliar-se enlloc, així que l’exili a Suïssa és per a ells un somni, una cosa utòpica, només a l’abast d’aquests catalans de classe alta que surten somrients en les notícies, parlant meravelles del país helvètic. Els mitjans de comunicació haurien de ser més curosos en informar dels catalans que ja han començat l’exili, tenint en compte que no són pocs els que hauran de quedar-se a casa per motius econòmics. No cal refregar-los per la cara l’exili dels altres, que prou en tenen de guanyar-se la vida com poden.

Les agències de viatge ja han començat a anunciar les seves ofertes per a aquest estiu. «Exili a Punta Cana, tot inclòs 9 dies/7 nits. 885 euros». O «Exili de vuit dies en un creuer pel Mediterrani. Sortida des de Barcelona. 383 euros», que inclou sopar de gala a la taula del capità, cosa que equival a anar d’exili un dia a Argelers i ser tocat pel Vivales. Els creuers gaudeixen d’un cert predicament des que als anys vuitanta es va emetre la reeixida sèrie televisiva Exilios en el mar (Love boat en anglès, nom que ja donava a entendre que l’exili es presta a furtius encontres sexuals). Ja que els catalans tenen tendència a exiliar-se a Suïssa, he trobat també un exili organitzat -és important per als exiliats primerencs que algú els planifiqui l’estada, si més no fins que puguin valer-se per si mateixos- de 8 dies amb visites a Zuric, Ginebra, Zermatt i Berna, per només 2.195 euros. En fi, no falten ofertes, n’hi ha per a cada tipus d’exiliat, tot i que és important no esperar a última hora per a efectuar la reserva, fent-ho ara l’exili surt molt més barat.

Com que a Suïssa no hauran de treballar -l’exili està pensat justament per a descansar de la feina, va ser una gran fita dels treballadors la consecució de l’exili pagat per part de l’empresa-, els nostres exiliats podran dedicar les hores, a més de a prendre gintònics amb la rebequeta, a menjar xocolata i a passejar pels prats, una cosa per a compensar l’altra, no sigui que agafin quilos com el Vivales en el seu exili. I també a discutir si el Tsunami Democràtic va ser terrorisme o no, tot i que això és igual: si no va tenir gaire de terrorisme, menys va tenir de democràtic, així que no ens posarem ara exquisits pel seu cognom.

Subscriu-te per seguir llegint