A la cacera de l’eclipsi

A la tarda del darrer dilluns, 8 d’abril, arribava a casa d’hora per seguir a través de la televisió i de les xarxes socials l’evolució de l’eclipsi. Un dels més importants de les darreres, i també de les properes, dècades. En una franja de 200 quilòmetres de territori mexicà, nord-americà i canadenc, i durant un parell de minuts, la lluna aniria tapant el 99 per cent del Sol en alinear-se amb la Terra. Fora de la franja, els efectes visuals de l’eclipsi s’anaven reduint en allunyar-se. És el que ens va passar a nosaltres. Res. Molta gent que era a la zona enviava imatges. Alguns des del rigor científic i altres des del friquisme absolut. És la vida! De les televisions alternava canals americans, mexicans, la BBC i les de casa nostra. La millor peça informativa i qui millor em va traslladar la sensació que podia tenir una persona en experimentar un eclipsi fou la de la corresponsal de TV3 als Estats Units, Lídia Heredia, emesa des d’una ciutat de Pensilvània. 

A la crònica, la seva expressivitat, també l’encert del càmera de televisió en recollir el canvi de la llum a la foscor i a l’inrevés, acreditava perfectament l’excepcionalitat del moment i l’empetitiment de la humanitat davant la força de l’Univers que té les seves lleis i el seu ritme en el que els humans tenim poca cosa a fer, més enllà que espatllar-lo com passa amb el clima. Algunes persones que han estat presents en un eclipsi total de sol insisteixen que l’experiència els ha deixat empremta. Abans dels descobriments científics del fenomen dels eclipsis les diferents civilitzacions els interpretaven (sempre a conveniència dels que manaven) com intervencions dels déus amb algun missatge terrenal que aplicar sobre el poble. Pobrets. Avui molts consideren que presenciar un eclipsi total és una mena de regeneració espiritual, com obrir una nova etapa vital. No sé que dir, sincerament.

Els que han quedat contents han estat els gestors del sector turístic dels estats mexicans, nord-americans i canadencs que ho van viure. La premsa ha recollit aquests dies els viatges i diners que han mogut els visitants. El turisme de fenòmens naturals existeix. Es va poder comprovar en l’erupció volcànica a la illa de La Palma. Va ser començar a sortir la lava de la muntanya engolint totes les cases que anava trobant en el seu recorregut, fet retransmès en directe per televisió en horari de màxima audiència, i els avions cap a la illa i el transport per mar de l’arxipèlag quedaren plens . Perseguint eclipsis o volcans.

A Europa, l’11 d’agost de 1999, un eclipsi de dimensions similars va recórrer Europa començant –la franja de més intensitat– pel sud d’Anglaterra i la Bretanya francesa. Un grup d’amics madrilenys havien organitzat un viatge a París per contemplar-lo. El pla era sortir aviat al matí de l’hotel parisenc per anar en cotxe a Le Havre, a 200 quilòmetres per autopista, per seguir el fenomen al migdia. Dos dies abans la previsió meteorològica era catastròfica, anunciant pluja i núvols, i em vaig desdir del viatge, ja que estava còmodament instal·lat a la Costa Brava. Els meus amics hi varen anar, però l’autopista es va col·lapsar de desenes de milers de cotxes que pretenien també arribar a la Bretanya. Els núvols ho varen deslluir parcialment. Al vespre vaig parlar amb ells mentre sopaven i, malgrat tot, estaven contents. També perquè en aquell moment aprofitaven la reserva que jo mateix havia fet al magnífic Le Vieux Bistrot, ja desaparegut i del que tinc grans records.

Els científics han determinat de forma exacta la data, hora i trajectòria concreta del proper eclipsi europeu important. Alguna cosa «rascarem» prop de les comarques gironines. Avançada la tarda del 12 d’agost de 2026 –una hora massa tardana segons els experts– l’eclipsi creuarà Espanya des de Luarca, magnífica vila costanera asturiana on tan bé hi he menjat sempre, fins la platja d’Ull de Bou al nord del municipi d’Alcossebre (Castelló). A Girona la visió serà residual, però l’experiència de l’eclipsi i un arrosset castellonenc pot justificar l’excursió. El protagonisme del nostre territori pel que fa als variats fenòmens naturals han quedat ben satisfets amb altres situacions diferents als eclipsis. Fa milers d’anys la Garrotxa era terra de volcans actius i en tenim avui tota mena de testimonis fins i tot al territori urbà olotí. També una llarga temporada de terratrèmols a l’edat mitjana tingueren grans efectes destructius a indrets com Camprodon, Amer o Queralbs. I sobretot els dramàtics aiguats que fins no foren regulats rius com el Ter tantes catàstrofes ens han fet viure. Els eclipsis són pacífics, però el cupo ja el tenim cobert.

Subscriu-te per seguir llegint