A pocs dies de la jornada electoral

M iro enrere i me n’adono de que porto ja un munt de jornades electorals. En algunes em vaig presentar, en altres he estat membre de la mesa o apoderat. Mai indiferent. I si ara sovint rondino, pensant que la política es podria fer millor, com a persona propensa a la nostàlgia, sempre miro de recordar que el passat tendeix a ser menys dolç del que recordem, és a dir, el record dolç del passat està per mastegar-lo i agafar forces, no per intentar reproduir-lo en el present. No reconèixer els errors i entossudir-se en repetir-los, només porta al ridícul o al desastre.

Sempre he pensat que s’ha de fer política des dels principis, però no amb els principis. Els principis són la brúixola, o com ara diríem el GPS. La política té com a objectiu governar, i, gairebé sempre, per aconseguir-ho has d’arribar a acords amb els altres, amb aquells que tenen maneres de pensar diferents a les teves, i si has de cedir, ho pots fer, amb el límit de no canviar el rumb.

I en aquestes eleccions, quines prioritats polítiques hem de tenir, per cercar a qui hem de votar? Al meu parer, en resumiria cinc. Primer, quines propostes es donen per als joves i quines solucions es proposen als problemes que tenen. Segon, la immigració, no com un problema sinó com una realitat inevitable, que es pot canalitzar però no manipular. Tercer, la crisi de la Unió Europea, de la seva reforma per a la seva continuïtat. Quart, el canvi climàtic, perquè això ja no és una qüestió de futur i de noves generacions; és un problema d’ara mateix. Cinquè, anar de l’agulla a l’elefant, és a dir des de Catalunya al món, sense sucursalismes, decidint nosaltres i no els altres.

Segons Weber, la bona política està adscrita a l’ètica de l’objectivitat, la que posa èmfasi en els fets, mai des de la neutralitat moral. La força en la bona política és la dada, elaborada i presentada amb honestedat, però sempre analitzada i interpretada moralment. D’ací que sigui important veure el que han fet els governs i no tant el que diuen que faran quan no governen. Cal defugir les solucions fàcils als temes complexos.

Penso en la política com un llibre obert. Un llibre és l’arma més efectiva contra la intolerància i la ignorància. Faig meva la cita que diu que «el que llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt». Llegint descobrim el nostre món, la nostra història i a nosaltres mateixos. En els llibres, la nostra família de paper, ens esperen les idees i les paraules que teixiran el relat del que som i del que volem ser. En la vida i en la política, que n’és part, hem de caminar, elecció darrera elecció, cap a un món millor del que hem trobat al néixer. Si la política del fang i el personalisme de qui se’n aprofita ens ho permet.

El 12M hem de votar la bona política!

Subscriu-te per seguir llegint