Xavi i el poder de Deco

Xavi marxa sense fer soroll, sense estripar de Laporta, al qual comprèn i estima. Tots dos es tenen afecte, molt d’afecte. Van gaudir junts del gran Barça del sextet, en el qual gairebé tot eren lloances, i ara han compartit algunes alegries i moltes frustracions en aquest club en crisi, en el qual gairebé tot són crítiques i problemes. Xavi sap que en el club hi havia gent que no el volia, que escalfava l’orella al president per a fer-lo fora, que creixia per a tancar el seu capítol al més aviat possible. No és el cas de Rafa Yuste, per cert, qui ha estat el seu principal suport fins al final i que no ha pogut evitar la seva caiguda. Ho deia Quique Sánchez Flores l’altre dia: «el Barça tracta malament a les seves llegendes». Messi, Koeman i ara Xavi. Segurament té raó, massa urgències, por a la reacció de l’afició, resultats que no acompanyen i un Madrid que pot conquistar la quinzena. Florentino té lligat a Mbappe i el Barça, amb greus problemes per a fitxar. L’afició està decebuda, abatuda i gairebé adormida per la nebulosa que embolica al club i l’esplendor de l’etern rival. Una massa social que comença a posar en dubte la gestió de la directiva, que no mostra tenir un projecte clar i que recorre en excés a la improvisació. I que, a sobre, també perd als seus principals executius.

Mateu i Jordi

Molts homes forts han abandonat a Laporta des de la seva arribada a la presidència. Mateu Alemany i Jordi Cruyff també van marxar i van deixar l’esportiu en mans de Deco, que decideix molt, segurament massa. Mateu i Jordi eren claus en aquesta etapa de Laporta. Sabien de futbol i com gestionar un club. Llàstima el seu adeu. El portuguès fa i desfà, de moment, sense encert. Amb tot això, no resulta fàcil il·lusionar als culers perquè vagin a Montjuïc a animar als seus, la veritat. Arriba ara un alemany seriós, treballador i que sap el que és guanyar un sextet. Flick té molta feina al davant, però hi ha llavors per a aixecar un club que ha d’estar més amunt, que ha de plantar cara al Madrid de veritat, que necessita fer-ho perquè la seva història li ho exigeix. Tant de bo sigui un encert el seu fitxatge. Tant de bo. Ho agrairà el futbol espanyol i el nivell d’una lliga que el necessita lluitant el títol.

Subscriu-te per seguir llegint