Quatre de cada deu pacients esperen més de tres mesos per veure el seu especialista

El 70% dels espanyols que van anar a demanar consulta al metge de família van esperar més d’un dia des que van demanar cita fins ser atesos

Sala d’espera d’un centre de salut. | GERMÁN CABALLERO

Sala d’espera d’un centre de salut. | GERMÁN CABALLERO / Efe. Madrid

Efe. Madrid

El 39% dels pacients que el darrer any van acudir a una consulta d’Atenció Primària i van ser derivats a un especialista assegura que va haver d’esperar més de tres mesos per ser atesos i el 41,7% entre 30 i 90 dies, segons es desprèn del primer Baròmetre Sanitari del 2023 publicat pel CIS.

El baròmetre, realitzat entre el 10 i el 28 de febrer del 2023 sobre una mostra de 2.557 persones, també revela que el 70% dels espanyols que van anar a demanar consulta al seu metge de família «va esperar més d’un dia des que va demanar la cita fins que va ser atès», si bé per al 26,4%, l’espera va ser d’onze dies o més.

El baròmetre constata una millora de la percepció dels espanyols respecte la seva sanitat pública: un 30,9% considera que el sistema sanitari necessita «canvis fonamentals», un punt menys que fa tres mesos, i un 15,9% aposta per «canvis profunds», percentatge que a l’últim baròmetre del 2022 estava en el 16,8%.

Sobre el problema de les llistes d’espera als hospitals i centres de salut, un 39,2% considera que aquestes han empitjorat en els últims dotze mesos, si bé un 41,2% opina que «segueixen igual», cosa que suma un 80,4% de desencís davant la situació. Respecte la situació de col·lapse dels centres d’Atenció Primària, un 23,7% admet que els afecta «molt o bastant» a la seva vida personal, un 22% que «alguna cosa» i un 51,7% confessa que «res o gairebé res».

Preguntats per les mesures a aplicar per millorar l’Atenció Primària, la majoria opta per la millora de les instal·lacions i més mitjans tecnològics, augmentar els temps de consulta, que es mantingui de manera estable el mateix metge de capçalera si el pacient n’està satisfet i, per suposat, que s’augmentin les plantilles.

Tot i aquestes deficiències, un majoritari 40,8% sosté que el sistema sanitari funciona bé, encara que serien necessaris alguns canvis, l’11,8% opina que «funciona força bé» i un 30,9% sosté que es necessiten «canvis fonamentals», encara que «algunes coses funcionen».

Les urgències, ben valorades

Les urgències 061, el 112 i el tracte del personal d’infermeria són els serveis sanitaris més ben valorats pels espanyols. Segons l’enquesta i en cas de poder triar un servei sanitari en un centre públic o privat, els espanyols opten per la sanitat pública a tots els vessants i ho fan majoritàriament quan es tracta d’un ingrés hospitalari, opció pública que tria el 75,4%, o el cas de les urgències, amb un 71,5%.

A l’hora de puntuar el funcionament del sistema en una escala de l’1 al 10, un 35,9% li atorga un notable (7-8), un 30,4% un aprovat (5 i 6), un 20,5% el suspèn i només un 12,2% li dóna excel·lent. Sobre les consultes d’Atenció Primària, l’aspecte més valorat és «la confiança i la seguretat que transmet el personal d’infermeria», que puntuen amb un 8, i l’aspecte pitjor valorat és l’escàs temps dedicat pel personal mèdic a cada malalt. Els enquestats observen, en un 32,1%, que hi ha bona comunicació i coordinació entre l’Atenció Primària, els centres d’especialitats i els hospitals, un 31,1% la qualifica de «regular» i un 13,8% de dolenta.