Com ataca l'estrès als peus? Així es preveu i es tracta "la fractura del recluta"

Encara que soni estrany, l'estrès pot afectar l'estructura òssia dels peus. Parlem d'un estrès físic, no emocional, que segons l'Il·lustre Col·legi Oficial de Podòlegs de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) pot arribar a produir fractures en aquesta part del cos.

Es tracta d'un afer, relativament freqüent que es pot donar després de períodes d'aturada, com és l'època de vacances, principalment en persones que fan esport o en professionals que pel seu treball sobrecarreguen molt els membres inferiors.

Segons expliquen els podòlegs valencians, aquest tipus de lesions solen produir-se en reiniciar l'activitat esportiva o laboral de manera brusca i excessiva.

Esports i art per fomentar la inserció a la presó de Figueres

Per això és "habitual" en aquestes dates, ja que es pot originar quan reprenem la pràctica esportiva després de les vacances, principalment en córrer, i no permetem que les estructures anatòmiques s'adaptin a les noves exigències mitjançant un repòs adequat.

“Al llarg dels anys, aquest tipus de fractura ha rebut molts noms com “la fractura del recluta” o la “fractura del marxador”, perquè és molt comú en soldats.

Però realment són fractures per estrès o per sobrecàrrega. I com explica Jorge Escoto, podòleg i membre de la junta directiva de l'ICOPCV:

“Si bé, poden donar-se en qualsevol os, però les més comunes són les que es donen al segon i tercer metatarsià”.

Factors que causen estrès als peus

A més d'aquestes aturades d'activitat, hi ha alguns factors relacionats amb la fisonomia del peu, que predisposen a patir fractures per estrès. Per exemple:

• Tenir el dit gros del peu més curt que el segon metatarsià 
• Anteversió femoral (els dits dels peus estan girats cap a l'interior)
• Patologies metabòliques com a manca de vitamina D
• I estadísticament és una afecció amb més incidència en les dones com a causa de l'osteoporosi

A aquests factors intrínsecs cal sumar una sèrie de causes externes que poden influir en les fractures per estrès, com el tipus de calçat que es fa servir.

Per exemple, una sabata amb poca sola o sola rígida gairebé sense amortiment poden provocar que un metatarsià es trenqui.

També hi influeix el tipus d'activitat física que es realitza, el terreny on es practica o desenvolupar una tècnica incorrecta.

Ficar els peus en vinagre: l’increïble resultat que cada dia copia més gent

Com saber que tinc una fractura per estrès al peu

Per detectar que es tracta d'una fractura i no d'una simple contractura o sobrecàrrega, Jorge Escoto explica que “els símptomes al peu davant d'una fractura per estrès són:

• Dolor
• Deformitat
• Crepitació
• Inflor
• Signes d'hematoma”.

I és que, “el problema en aquest tipus d'afecció és que, com que no acostuma a existir una causa clara per a aquestes molèsties, els pacients segueixen realitzant la seva activitat normal i el confonen amb una metatarsàlgia. Això fa que el problema es prolongui en el temps i que continuïn amb la seva activitat normal quan cal tot el contrari, repòs”, afegeix el podòleg.

Com cal tractar aquest tipus de fractures per estrès

Un cop detectada la fractura, el tractament que se sol aplicar és la immobilització de l'os trencat, bé amb guix o bé amb sabates de sola rígida, per afavorir la descàrrega i evitar complicacions com que es generi un call que podria provocar un dolor crònic a la planta del peu o, fins i tot, en casos excepcionals el desplaçament del focus de fractura.

En alguns casos, com l'aparició de complicacions a l'hora que soldi la fractura, la immobilització no serà suficient i el pacient s'haurà de sotmetre a una intervenció quirúrgica.

“Com veiem, l'estrès també afecta els peus i la millor manera de prevenir-ho és corregint qualsevol alteració biomecànica a la marxa. Això es fa mitjançant l'ús de plantilles personalitzades realitzades pel podòleg”, adverteix Escoto.

I afegeix que a l'hora de prevenir aquest tipus de lesions “també ajudarà a utilitzar un calçat apropiat, aconsellat per un professional, que s'adapti a les característiques de la nostra fisiologia; evitar el sobreentrenament i adaptar les càrregues que rep aquest os; i triar correctament la superfície d'entrenament”, conclou el podòleg.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona