Un nou marcador de l’Alzheimer avisa quins pacients tindran un deteriorament més ràpid

Gran part de la investigació en el camp de l’Alzheimer està dirigida al diagnòstic precoç, a la recerca de biomarcadors que puguin predir el risc de patir la malaltia. L’objectiu és anticipar-se a una malaltia, de moment, incurable. Ara, investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute (Barcelona) han descrit, per primera vegada, un marcador que pronostica quins pacients amb Alzheimer o altres tipus de demències patiran una evolució més ràpida de la malaltia.

Aquest marcador ve donat pel grau de deteriorament de la barrera hematoencefàlica, la xarxa de vasos sanguinis que regula els intercanvis entre la sang i el cervell i que protegeix aquest òrgan de possibles agressions i infeccions. «Hem vist que els pacients amb una barrera hematoencefàlica més malmesa tenen un pitjor pronòstic», explica Albert Puig Pijoan, neuròleg adjunt del Servei de Neurologia del Mar i investigador en neurociències.

Aquest treball acaba de ser publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia i també hi han participat investigadors del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, entre d’altres. «Hem seguit els pacients durant quatre anys i aquest és el resultat més important: els que tenen una barrera hematoencefàlica més danyada pateixen un deteriorament més ràpid. Això passa tant en pacients amb Alzheimer com en pacients amb altres malalties amb deteriorament cognitiu», explica Puig Pijoan, primer signant del treball. Fins ara es disposava de pocs marcadors que permetessin preveure quins pacients amb diagnòstic d’Alzheimer o altres demències tindrien una evolució més ràpida.

Diana terapèutica

Aquesta troballa assenyala, segons aquest neuròleg, una possible diana terapèutica adreçada a preservar o restaurar aquesta estructura, és a dir, la barrera hematoencefàlica. Però, a més, això també podria servir com un «marcador pronòstic» per caracteritzar millor cada pacient i tenir un pronòstic més precís de la seva evolució. I, així, fer una teràpia per endarrerir el màxim possible l’avenç de la malaltia.

«Aquest marcador ja es coneixia. La novetat és la seva possible aplicabilitat clínica i descobrir que utilitzar-lo en la pràctica clínica pot servir per indicar quins pacients tindran un pitjor pronòstic», explica el neuròleg. La troballa és «prometedora», però encara cal ampliar la mostra de pacients amb altres cohorts clíniques.

Per comprovar si la barrera hematoencefàlica serveix com a predictor de l’Alzheimer, els investigadors del Mar van fer el seguiment de més de 300 pacients durant quatre anys. Totes aquestes persones havien estat diagnosticades de deteriorament cognitiu lleu o demència, considerada l’avantsala de l’Alzheimer. Els metges els van fer valoracions neuropsicològiques, una punció lumbar, una ressonància magnètica i visites clíniques de seguiment.

Els resultats indiquen que aquells en els quals la punció lumbar tenia nivells més elevats d’albúmina (una proteïna produïda pel fetge) en el líquid encefaloraquidi respecte els nivells en sang (que indica un deteriorament de la funció protectora de la barrera hematoencefàlica) tenia una evolució de la malaltia més accelerada.

L’origen, el dany vascular

Els investigadors destaquen que hi ha diferents factors clínics i biològics que poden afectar la capacitat de la barrera hematoencefàlica de protegir el cervell. Els més comuns en la població estudiada són ser home, els factors de risc cardiovascular (especialment la diabetis) i la presència de signes de lesió vascular detectats a través de ressonància magnètica.

«La hipòtesi és que el dany vascular provoca aquesta alteració de la permeabilitat, cosa que provoca una acceleració del deteriorament cognitiu provocat per la malaltia que provoca la demència», assegura per part seva Ángel Ois, últim signant de l’estudi, investigador de l’Hospital del Mar Research Institute i neuròleg de l’Hospital del Mar.

Segons el doctor Puig Pijoan, els factors de risc vascular i el dany cerebrovascular són «dos dels principals mecanismes» implicats en el deteriorament cognitiu, no només en l’Alzheimer. «Per tant, incidir en la prevenció d’aquests factors de risc i comptar potencialment amb teràpies dirigides pot ser una via molt interessant a explorar», conclou Pijoan.