L’ésser humà ingereix 32.000 substàncies tòxiques i «el pitjor encara ha d’arribar»

Més de 70 metges, científics i organitzacions de la societat civil d’Espanya han signat una declaració conjunta en què urgeixen les autoritats a frenar l’ús de tòxics químics que amenacen la salut humana i ambiental i que, especialment, afecta els nens i adolescents, que els porten «mamant» des del moment mateix de la seva concepció. Segons alerten alguns d’aquests científics, l’ésser humà ingereix 32.000 compostos nocius, els efectes dels quals sobre la salut es dispararan en les generacions més joves.

La declaració Futur sense Tòxics inclou mesures urgents per reduir l’exposició a aquestes substàncies, com la implementació del principi de precaució en la regulació, el disseny i la fabricació dels productes, la transparència d’informació sobre la composició dels articles i l’avaluació del risc per a les persones i el medi ambient.

A més, els signants del document, promogut per Rezero, insten les autoritats a prohibir les substàncies tòxiques conegudes i accelerar el procés de revisió de la normativa existent per garantir una protecció efectiva de la salut pública.

Que un producte estigui al mercat no és garantia que sigui segur, com ho demostren els diversos estudis que alerten de la presència de tòxics tant en els éssers humans (sang, orina, etc) com en el medi.

En les darreres dècades, adverteixen, s’ha produït un augment de l’exposició a una gran diversitat de materials i substàncies químiques presents en productes de consum tan comuns com aliments, envasos, utensilis de cuina, tèxtils, plàstics o articles de neteja i higiene, entre d’altres, la majoria derivats del petroli.

Aquesta exposició contínua a substàncies tòxiques pot causar efectes adversos en la salut, especialment en el cas dels disruptors endocrins, que s’ha demostrat que estan associats a problemes reproductius, de neurodesenvolupament, diabetis i càncer, segons ha alertat la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS).

«La indústria no coopera»

Entre els signants, el doctor Nicolás Olea, catedràtic del Departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada, que ha lamentat que «la indústria no coopera» i que els centenars de milions que està gastant Europa per mesurar la presència de tòxics a l’organisme humà només serveix per «tenir-nos entretinguts».

«No serveix de res continuar monitoritzant quan ja està més que demostrat. El que cal és prendre mesures», segons Olea, que ha advertit que hem canviat radicalment el medi ambient en què es troba l’ésser humà.

«A mi m’agafa més gran, però els menors de 23 anys ho han mamat des de l’úter», va advertir el doctor, que va insistir que l’exposició continuada a tòxics té conseqüències greus per a la salut i que el medi ambient químic i físic en què ens desenvolupem és completament diferent del que necessitaríem.

Segons la seva opinió, tenint en compte que els joves porten exposats a tòxics des d’abans de néixer, «el pitjor encara ha d’arribar» i cada vegada hi haurà més problemes de salut derivada d’aquesta exposició.

Tant dones com nens són els més vulnerables als tòxics, segons la cap d’Obstetrícia i Ginecologia Reproductiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Elena Carreras, que va recordar que «la salut de la infància comença abans de la seva concepció i per això és especialment important tenir cura de la maternitat, així com l’exposició a la toxicitat en totes les etapes». La placenta, va advertir, ha deixat de ser una barrera protectora per al fetus pel fet que els tòxics li arriben a través de la sang de la mare.

Les societats pediàtriques estan «realment preocupades» per la contaminació de l’ambient que entra cada dia a casa nostra, via alimentació o productes plàstics, i que té una repercussió en la nostra salut i futurs ciutadans, va afegir Elena Codina, responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu i representant de la Societat Catalana de Pediatria.

«Efecte còctel»

L’exposició continuada a petites dosis ja ens afecta, no calen intoxicacions, i un altre perillós efecte és el conegut com a «efecte còctel»: el que produeix la suma de diferents tòxics i amb els quals no sabem què passarà, va advertir.

«Els nens no són adults petits, tenen unes característiques que els fan més vulnerables, com, per exemple, que respiren més ràpid, mengen més per superfície corporal o s’ho porten tot a la boca (...) Porten més anys exposats a aquesta toxicitat creixent i no poden decidir, com a pediatres i adults som responsables de protegir-los».

La directora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC, Ethel Eljarrat, va destacar la necessitat d’abordar el problema dels tòxics des d’una perspectiva d’una única salut, perquè «no podem separar el bon estat del medi ambient de la salut humana».