Blanes-amer-Blanes

V aig fer el recorregut ( anada i tornada) un dia d’aquests del Pont de la Puríssima. Un petit assumpte familiar em va portar a travessar la Selva des de l’extrem sud, el que llinda amb l’Alt Maresme, fins a Amer, el municipi que tanca comarca per la banda nord, fent de frontera (simbòlica) amb La Garrotxa. A meitat de l’excursió vam fer una aturada prop de Sant Martí Sapresa i Brunyola, on les seves pinedes ens van regalar i sorprendre amb un parell de dotzenes de pinetells frescos, immaculats.

Què tenen en comú Blanes i Amer? A banda de ser municipis de la mateixa comarca, algunes altres coses. Vaig prendre consciència almenys d’una: de l’existència d’una gran empresa marcant i emmarcant el dia a dia de la seva idiosincràsia, de la seva personalitat .

A Amer, la farmacèutica Hipra. Una empresa en expansió (ben aviat traurà una vacuna contra la covid) que suposa un miratge i un valor afegit en el cada vegada més decadent teixit industrial de Catalunya. Una empresa que dona feina a gent de molts quilòmetres a la rodona. A Blanes, l’empresa tèxtil Safa SA., actualment Nylstar SL. Ha canviat tantes vegades de nom i de propietari que a vegades he de fer un petit esforç per recordar-lo.

Durant anys, SAFA va ser el motor i el referent econòmic de Blanes. Fins que el turisme i tot el que es va cuinar al seu voltant van restar-li protagonisme. Després, malgrat produir fils de reconegudíssima qualitat mundial, ha esdevingut una història minvant, un anar empetitint-se com a empresa, de manera lenta però progressiva. Fins arribar al moment actual, en el que potser només un 20 o un 30% del terrenys que ocupa segueixen albergant activitat industrial. La resta, les antigues instal·lacions de la marca SAFA-TERGAL que va donar feina gairebé a 2.500 treballadors, segueixen allà, entre la carretera de Malgrat i la de la Estació de RENFE, esperant, potser, que algun nou pla urbanístic les requalifiqui i puguin convertir-se en terrenys edificables.

He pensat molt en la SAFA aquests darrers dies. Sobretot, a propòsit de les informacions que expliquen com en alguns països de l’est d’Europa (Sèrbia, Bòsnia...) nombroses empreses tèxtils (també de calçat) han reviscolat i viuen moments de creixement i reactivació com a conseqüència de la crisi de relacions orient-occident i les dificultats en el transport marítim: dels productes xinesos en particular i els orientals en general, cap Europa. Tot plegat fa que uns costos de producció més elevats es compensin amb uns costos de transport més barats. Tot plegat fa pensar que deixar-se portar per les meravelles i els cants de sirena de la globalització va suposar un error.

Blanes -Amer- Blanes a primers de desembre. Reflexions i pinetells amb un parell de bones botifarres de perol comprades en una reputada carnisseria, per acompanyar-los. Per postres, coca de ratafia, també d’una coneguda i popular pastisseria amerenca.