«Hi ha un gruix important de gent jove que mai escolta la ràdio»

Josep Lluís Vidal (Barcelona, 1977) és al capdavant de l’emissora Ràdio Marina on ara exerceix de director després d’haver-ne sigut redactor. La ràdio local, establerta a Blanes, cobreix la informació de la Selva Marítima i enguany celebra el seu 40è aniversari amb una exposició a la casa Saladrigas que rememora la trajectòria de l’emissora des de 1983 fins a l’actualitat.

Com neix ràdio Marina?

És una emissora amb seu a Blanes des de 1983 i neix a partir d’un projecte de cinc persones que decideixen crear una ràdio independent, en català i d’àmbit comarcal. Comença amb un concurs de llicències FM que va fer la Generalitat l’any 1982 i que guanyen, l’emissora 100.3. Inicialment, es deia Ràdio Blanes i s’integra en la Cadena 13 que era una cadena d’emissores comarcals de Catalunya. S’identificava com Ràdio Antena Blava i més tard es va fusionar amb l’emissora blanenca, Ràdio Mediterrània, donant lloc a l’actual Ràdio Marina.

Com definiria Ràdio Marina?

Som una ràdio 100% privada i això és un cas bastant únic. Queden molt poques ràdios comarcals així. Diria que queda Ràdio Olot, Ripoll i poc més. El model de ràdio comarcal privada que es financi només amb els clients diria que som els únics. Venem espais de publicitat, falques de ràdio...

Com es vincula vostè amb el projecte?

La meva relació amb ràdio Marina comença el 2005 i vaig començar com a col·laborador i després vaig passar a la plantilla. Vaig ser-hi vuit anys fins al 2014. Feia de locutor i també cobertura informativa. Vaig marxar, però vaig mantenir la relació amb l’empresa i continuava fent algunes coses. En acabat va sortir l’oportunitat de posar-me al capdavant del projecte l’any 2021.

Quin paper creu que ha de tenir actualment Ràdio Marina?

Hem de ser un contrapunt als mitjans públics. En el cas de la ràdio local, sovint ha quedat monopolitzada en mans de la ràdio pública (en molts casos les ràdios locals que queden són municipals) i crec que la comunicació de proximitat també és bo que es faci des de la privada. És un contrapunt a la pública que fa la seva funció. Nosaltres parlem d’una comarca inexistent que engloba l’Alt Maresme i la Selva marítima. És un context que retrata una realitat social que hi ha al territori.

Quina essència queda d’aquella ràdio de 1983?

Crec que queda tota l’essència perquè continuem mantenint els principis fonamentals. Som una ràdio comarcal, som un mitjà independent i no estem integrats en cap grup empresarial. El 100% de la nostra programació és en català i l’essència continua sent la mateixa. Però la forma ha canviat per l’entrada de les xarxes socials. Fa deu anys potser no teníem aquesta possibilitat.

La digitalització els ha obligat a adaptar-se...

La gent ara mateix amb un mòbil ho té tot i has de ser-hi. Si no hi ets, pots anar perdent mercat. Per això també som a les xarxes socials i integrem les notícies en el portal marina360.cat.

Com va viure la inauguració de l’exposició del 40è aniversari?

Va ser un moment bonic que va servir per retrobar-nos amb antics treballadors, i tothom ens va transmetre que havia sigut molt entranyable. L’exposició recull imatges de diverses èpoques de la ràdio i de les persones que l’han format, així com tot l’equipament de la ràdio que ha anat evolucionant. Tothom ha vist l’estudi i ha recordat els moments en què es feia ràdio amb disc de vinil. La resposta ha sigut molt positiva perquè tothom ha rememorat èpoques que van marcar.

Quins reptes de futur afronta l’emissora?

En el sector de la ràdio el gran repte que tenim és captar audiència jove. Abans, els joves escoltaven molt la ràdio musical i després s’incorporaven a la ràdio d’entreteniment o informativa. Ara hi ha un gruix important de gent jove que no escolta mai la ràdio. Això preocupa al sector. És un repte de sector i nostre. Com a ràdio comarcal i ràdio Marina tenim la digitalització com a un dels primers objectius. L’altre repte crec que és el de ser multicanal. La ràdio ja no és només ràdio. Ara també és vídeo, xarxes, portals... Hem de ser multidisciplinaris.

Subscriu-te per seguir llegint